Jo veig el món aixi perquè sóc dels que creu això i tendeixo a ser així

Jo no veig el món en termes de bondat i maldat, sinó en termes de com són les persones i les coses.
Jo no veig el món en termes de més o menys bo, sinó en termes de com són les persones i les coses.
Jo no veig el món en termes de millor o pitjor, sinó en termes de com són les persones i les coses.
Jo veig el món en termes d'emocions i sentiments, no de les aparences físiques, ni de la superfície.
Jo veig el món i el món em veu a mi, i hi ha un diàleg que s'estableix i es pronuncia.
Jo veig que en tothom i tothora el món es pronuncia, i si no es pronuncia, doncs amaga, però mai deixa indiferent.
Jo veig que un sentiment mai pot amagar-se rere una cuirassa, perquè l'amor i la tos no poden ocultar-se.
Jo veig que un sentiment mai pot aparentar una cosa diferent, però un sentiment es té o es deixa de tenir, i allà roman.

Sóc dels que creu que viure significa prendre partit.
Sóc dels que creu que la protesta és una raó per viure.
Sóc dels que creu que si no ets inconformista, tendeixes a la submissió.
Sóc dels que creu que no hi ha prou sinceritat que es transparenti.
Sóc dels que creu que hi ha massa hipocresia disfressada.
Sóc dels que creu que sempre arribo tard quan se'm necessita.
Sóc dels que creu que mai dono tot el que puc donar.
Sóc dels que creu que l'ambició és traïdora.
Sóc dels que creu que dir les coses pel seu nom és una utopia a l'abast de pocs.
Sóc dels que creu que la realitat és massa dura com per menystenir-la.
Sóc dels que crec que puc agafar-me certes desgràcies amb relativitat.
Sóc dels que creu que puc dramatitzar massa sobre qüestions simples.
Sóc dels que creu, equivocadament, que entre la tragèdia i la comèdia s'amagava un guió.
Sóc dels que peco i dels que se'n penedeix.
Sóc dels que els agrada expressar-se amb llibertat.
Sóc dels que escric per desfogar-me.
Sóc massa dèbil per tenir una voluntat de ferro.
Sóc massa totxo per construir una casa.
Sóc massa ximple per adonar-me dels meus errors.
Sóc massa senzill per constatar la bellesa de les fórmules matemàtiques.
Sóc massa cruel amb mi mateix per reconèixer que els meus errors són comuns i freqüents.
Sóc massa adust per fer explícites les meves males arts.
Sóc massa sobri per desimboldre'm en la creació i l'originalitat.
Sóc massa estúpid per adonar-me dels meus propis errors.

Tendeixo a ser massa groller amb qui no s'ho mereix.
Tendeixo a ser massa exigent amb tot allò que em proposo.
Tendeixo a ser idiota quan se'm demana que m'expressi.
Tendeixo a ser clarivident quan m'ofusco amb la por.
Tendeixo a dir veritats palmàries quan no se'm demanen.
Tendeixo a sucumbir al plaer dels hedonistes.
Tendeixo al pensament asceta quan sento parlar als polítics.
Tendeixo a l'ostracisme quan em busquen les pessigolles.
Tendeixo a ser imbècil en qüestions d'amor.
Tendeixo a no voler callar-me quan escric poesia.
Tendeixo a fer-me pesat i recalcitrant en repetir estructures sintàctiques.
Tendeixo a l'infinit, com l'univers o l'estupidesa humana.
Tendeixo a veure que m'allunyo de mi mateix i del món que m'envolta.
Tendeixo a ser un insuls en vies de desenvolupament.

Com podeu veure, tendeixo a l'autocrítica, que és la millor manera d'evolucionar,...

Cap a on? Qui sap? Probablement cap a la fi dels dies.


_______________________________________________
Quin mal llamp!