Ja no pot ser seu

Un relat de: TMR .
No pot ser sol seu. Sap, des del primer dia que el va conèixer i les seues mirades es van creuar, que ell ja té qui el desperti pels matins amb mil petons, que ja té a algú que l’estima, algú que perd la noció del temps acariciant la seua esquena, algú que li dona les bones nits i algú que guarda tots els seus petons. Però també sap que de vegades fou d’ella, que des de que es van conèixer ella sabia que mai podria ser sol seu però que ha sigut seu, la deixat acariciar-lo, perdre’s als seus petons i la deixada marcada per les seues carícies en cada centímetre de la seva pell. La deixat el seu perfum i el record de les nits prohibides que van viure. Ambdós saben que alguna cosa els uneix, que sempre han intentat evitar-ho però que duen les ganes de perdre’s l’un dins de l’altre tatuades a dintre, ben amagades, però que surten només creuarles seus mirades.

I ara fa temps que no es troben, i si ho fan s’ignoren encara que ella no entén perquè. Ella el desitja, sap que no deu fer-ho perquè ell no és seu però no pot evitar-ho. El recorda i el desitja com ho feia durant aquell temps on el mirava de lluny i es resignava a pensar que mai seria seu. Ara el desitja d’aquella manera però pensant: Si ja fou meu, perquè no ser-ho altra vegada? Ho té clar, l’estima, encara que no sap de quina manera , nomes sap que vol perdre’s als seus ulls i que les seus carícies siguin l’únic llençol que l’abrigui les nits fredes de l’hivern.

Pot ser algun dia...

Comentaris

  • Ben escrit Tamara.[Ofensiu]
    Annalls | 21-11-2012 | Valoració: 8

    Escrius i t'expresses molt bé, m'agrada molt el que i com ho dius...
    Anna

l´Autor

TMR .

42 Relats

19 Comentaris

25988 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Vaig néixer al 1993.

No sóc escriptora professional, ni molt menys. Escric quan tinc alguna cosa dins i no se com treure-me-la. Quan els sentiments s'acumulen i no tenen per on eixir.
No se si escric per oblidar-te o per recordar-te. El més segur és que ho faja per poder dir totes les coses que mai et diré a tu. D'alguna manera hauré de treure-me-les d'ací dins...
M'agrada escriure i el que més m'agrada de tot són els somriures. Mai ix de casa vestida sense un somriure. Dies els somriures són més feliços i dies més tristos, però mai pot faltar entre els meus complements. M'agrada somriure, però m'agrada més que em regalen somriures.

Sempre havia sigut la persona més optimista del planeta fins que em vaig adonar de que no totes les coses són de colorets, suponc que seran les conseqüències de crèixer... Però, sempre estic disposada a rebre tot tipus de critiques i recomanacions que m’ajuden a millorar.