El meu país preferit, el teu cos.

Un relat de: TMR .
Vull recórrer la geografia perfecta del teu cos com si fossis un mapamundi. Lleugera d’equipatge. Començant al nord de tu, a l’Asia dels teus ulls xinats i perdre’m una estona, o tota una vida. Seguir viatjant i aterrar al paradís, no sé bé on està situat a la bola del món però estic segura que gran part d’ell es troba als teus llavis rosats. Rosats com la fruita prohibida que no deuria mossegar. Mossegar-la. Assaborir-la i seguir. Baixar pel teu coll fins arribar a l’Àfrica del teu pit, tan càlid com el Sàhara. Jugar amb els teus mugrons com si fossin l’arena del desert i fer-me una migdiada al clot d’enmig del teu pit, tan paregut al millor oasi que pot haver existit. Despertar i seguir viatjant, recorrent-te. Fins que arribi la nit. I enfonsar-me entre les teues cames, gaudir del paisatge i despertar al rei de la selva. Ferotge, juganer i apetitós. Jugar amb ell, acariciar-lo i besar-lo. Rendir-me i deixar que s’apropiï de mi fins caure rendida a l’oceà del plaer. I quedar-me ací, per sempre, al meu país preferit, entre les teues cames, fins que torni a eixir el sol i torni a emprendre el viatge. Recórrer-te deu mil vegades i encara tindre ganes de més. Recórrer-te fins descobrir cada centímetre de la teua geografia, fins haver provat tots els menjars que s’ofereixen. I tornar a començar.

Comentaris

  • quina sort...[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 14-03-2014

    ser estimat i desitjat així.

    Joo... Jo també vull.

    M'agrada el teu relat.

    Jordi

l´Autor

TMR .

42 Relats

20 Comentaris

24924 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Vaig néixer al 1993.

No sóc escriptora professional, ni molt menys. Escric quan tinc alguna cosa dins i no se com treure-me-la. Quan els sentiments s'acumulen i no tenen per on eixir.
No se si escric per oblidar-te o per recordar-te. El més segur és que ho faja per poder dir totes les coses que mai et diré a tu. D'alguna manera hauré de treure-me-les d'ací dins...
M'agrada escriure i el que més m'agrada de tot són els somriures. Mai ix de casa vestida sense un somriure. Dies els somriures són més feliços i dies més tristos, però mai pot faltar entre els meus complements. M'agrada somriure, però m'agrada més que em regalen somriures.

Sempre havia sigut la persona més optimista del planeta fins que em vaig adonar de que no totes les coses són de colorets, suponc que seran les conseqüències de crèixer... Però, sempre estic disposada a rebre tot tipus de critiques i recomanacions que m’ajuden a millorar.