El meu país preferit, el teu cos.

Vull recórrer la geografia perfecta del teu cos com si fossis un mapamundi. Lleugera d’equipatge. Començant al nord de tu, a l’Asia dels teus ulls xinats i perdre’m una estona, o tota una vida. Seguir viatjant i aterrar al paradís, no sé bé on està situat a la bola del món però estic segura que gran part d’ell es troba als teus llavis rosats. Rosats com la fruita prohibida que no deuria mossegar. Mossegar-la. Assaborir-la i seguir. Baixar pel teu coll fins arribar a l’Àfrica del teu pit, tan càlid com el Sàhara. Jugar amb els teus mugrons com si fossin l’arena del desert i fer-me una migdiada al clot d’enmig del teu pit, tan paregut al millor oasi que pot haver existit. Despertar i seguir viatjant, recorrent-te. Fins que arribi la nit. I enfonsar-me entre les teues cames, gaudir del paisatge i despertar al rei de la selva. Ferotge, juganer i apetitós. Jugar amb ell, acariciar-lo i besar-lo. Rendir-me i deixar que s’apropiï de mi fins caure rendida a l’oceà del plaer. I quedar-me ací, per sempre, al meu país preferit, entre les teues cames, fins que torni a eixir el sol i torni a emprendre el viatge. Recórrer-te deu mil vegades i encara tindre ganes de més. Recórrer-te fins descobrir cada centímetre de la teua geografia, fins haver provat tots els menjars que s’ofereixen. I tornar a començar.