més, vull més

Un relat de: TMR .
T’escolte i de sobte el cor se m’accelera, les cames em tremolen i et mire. Et mire i l’estómac se’m contrau, em quede sense alè i ells meus ulls es claven als teus llavis. Feia dies que no ens trobàvem, des d’aquella nit, i en el moment que has pronunciat suaument el meu nom entre la multitud ha esclafit a dintre meu despertant milers de sensacions que s’han apropiat de mi, del meu cos.

Em toques i em desfaig com la mantega al sol i en aquest mateix instant dessitge besar-te, mossegar-te, menjar-te com tantes vegades he fet però no puc, no en aquest lloc ni davant ningú.

Ets la meua aventura, ambdós som aventura però avui... avui vull més. Avui no vull amors sense àlbum de fotografies ni sense passejades pel parc, no vull sentir-me culpable, tancar la porta ni mirar per damunt del muscle quan ens besem per si ve algú. No vull jugar a les amagades ni tractar-te com a un desconegut davant dels altres. Vull que sigues meu i ser tota teua, crear nous records i anar més enllà. Més enllà de la pell i les carícies i petons, més endins fins arribar al cor. Vull paraules clares, no reprimir sentiments. I es que és una botxeria, no podem, no devem però també és quelcom que no podem evitar perquè l’amor, els sentiments, les relacions no es basen en una raó prudent...

...I de sobte l’aventura que deus oblidar es converteix en l’amor de la teva vida.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

TMR .

42 Relats

20 Comentaris

24926 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Vaig néixer al 1993.

No sóc escriptora professional, ni molt menys. Escric quan tinc alguna cosa dins i no se com treure-me-la. Quan els sentiments s'acumulen i no tenen per on eixir.
No se si escric per oblidar-te o per recordar-te. El més segur és que ho faja per poder dir totes les coses que mai et diré a tu. D'alguna manera hauré de treure-me-les d'ací dins...
M'agrada escriure i el que més m'agrada de tot són els somriures. Mai ix de casa vestida sense un somriure. Dies els somriures són més feliços i dies més tristos, però mai pot faltar entre els meus complements. M'agrada somriure, però m'agrada més que em regalen somriures.

Sempre havia sigut la persona més optimista del planeta fins que em vaig adonar de que no totes les coses són de colorets, suponc que seran les conseqüències de crèixer... Però, sempre estic disposada a rebre tot tipus de critiques i recomanacions que m’ajuden a millorar.