Despulla’t, lleva’t tot, però deixa’t el cor posat

Un relat de: TMR .
Despulla’t, lleva’t tot
Però deixa’t el cor posat
Despulla’t aquesta nit tan freda
I deixa que les nostres mans es donen xafogor

Deixa que el fred s’evaqüe
Que s’evapore amb el xoc del teu cos contra el meu
I que l’única cosa que ens abrigue sigui els nostres alés

Despulla’t de pors i vergonyes
De ressentiments i rancúnies
deixa’t estimar abans que la nit es faça dia
I el primer raig de sol t’emporte al lloc de les melancolies
I dels pediments de les coses no fetes a temps.

Comentaris

  • m'agrada[Ofensiu]
    polpa d'aire | 16-01-2013

    La senzillesa de les paraules per descriure dessitjos encara més senzills.

    Felicitats!
    T'aniré seguint!

    Polpa

l´Autor

TMR .

42 Relats

19 Comentaris

26050 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Vaig néixer al 1993.

No sóc escriptora professional, ni molt menys. Escric quan tinc alguna cosa dins i no se com treure-me-la. Quan els sentiments s'acumulen i no tenen per on eixir.
No se si escric per oblidar-te o per recordar-te. El més segur és que ho faja per poder dir totes les coses que mai et diré a tu. D'alguna manera hauré de treure-me-les d'ací dins...
M'agrada escriure i el que més m'agrada de tot són els somriures. Mai ix de casa vestida sense un somriure. Dies els somriures són més feliços i dies més tristos, però mai pot faltar entre els meus complements. M'agrada somriure, però m'agrada més que em regalen somriures.

Sempre havia sigut la persona més optimista del planeta fins que em vaig adonar de que no totes les coses són de colorets, suponc que seran les conseqüències de crèixer... Però, sempre estic disposada a rebre tot tipus de critiques i recomanacions que m’ajuden a millorar.