vindràs?

Un relat de: TMR .
Vindràs?

Em recolliràs com m’has promès?

Em duràs a gaudir la lluna i a passejar per les estreles o es quedarà en una promesa més sense complir, en un somni truncat i ofegat per la tristor de sentir-me abandonada?

Dis-me que vindràs, que no em deixaràs, que l’univers serà sol nostre i que viurem cada nit al paradís.

Però sé què no ho faràs, que igual que vens vas, que és quan tu desitges o no és mai i al final em quedaré aquí creient amb les teues paraules, esperant les teues promeses que ara s’esfumen com una turmenta passatgera de l’estiu i que em deixen freda, congelada, penedida per tornar a creure’t, amb una buidor interna feta de decepció, amb la mirada gèlida perduda a l’infinit, imaginant-te venint a per mi al igual que el príncep que rescata la princesa del castell i lluita contra dracs, plena de ràbia d’haver tornat a confiar, de no aprendre mai i repleta de promeses eternament repetides i mai complides, les meues promeses de ‘’mai més...’, l’eterna pregunta ‘’per què collons...?’’

Ara se que no vindràs... o pot ser algun dia tornes com sempre fas, quan estigues avorrit o quan alguna cosa et recordi a mi, et recordi que et queden promeses sense complir.

Fins aviat, o fins mai, no ho se.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

TMR .

42 Relats

20 Comentaris

24912 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Vaig néixer al 1993.

No sóc escriptora professional, ni molt menys. Escric quan tinc alguna cosa dins i no se com treure-me-la. Quan els sentiments s'acumulen i no tenen per on eixir.
No se si escric per oblidar-te o per recordar-te. El més segur és que ho faja per poder dir totes les coses que mai et diré a tu. D'alguna manera hauré de treure-me-les d'ací dins...
M'agrada escriure i el que més m'agrada de tot són els somriures. Mai ix de casa vestida sense un somriure. Dies els somriures són més feliços i dies més tristos, però mai pot faltar entre els meus complements. M'agrada somriure, però m'agrada més que em regalen somriures.

Sempre havia sigut la persona més optimista del planeta fins que em vaig adonar de que no totes les coses són de colorets, suponc que seran les conseqüències de crèixer... Però, sempre estic disposada a rebre tot tipus de critiques i recomanacions que m’ajuden a millorar.