Síndrome de depressió post-tu

Un relat de: TMR .
Has vingut, uns moments, una nit i t’has quedat el temps suficient per a impregnar-ho tot amb el teu record. I em deixes sola, intentant oblidar a qui em feia oblidar-ho tot, i això si que fot.

I ara no vull demanar-te que tornes però si que te’n vagis del tot. Que t’enduguis els teus records, els teus somriures i les teues promeses de ‘’tornaré’’ si saps que no vas a fer-ho més. Ves-te’n per sempre i no et quedes a mitges, deixa’m oblidar les nits d’estreles fugaces, les migdiades en les que no es dorm, els petons a deshora i l’amor del què només sabem fer tu i jo. Deixa’m amb els meus ‘’peròs’’ si no vas a tornar-hi però no em deixes a mig camí, entre l’esperança i la desesperació, si tu ben bé saps el destí que ens depara. No vull que ten vagis però si no vas a estar-hi, ves-te’n, però no tornis.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

TMR .

42 Relats

20 Comentaris

24923 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Vaig néixer al 1993.

No sóc escriptora professional, ni molt menys. Escric quan tinc alguna cosa dins i no se com treure-me-la. Quan els sentiments s'acumulen i no tenen per on eixir.
No se si escric per oblidar-te o per recordar-te. El més segur és que ho faja per poder dir totes les coses que mai et diré a tu. D'alguna manera hauré de treure-me-les d'ací dins...
M'agrada escriure i el que més m'agrada de tot són els somriures. Mai ix de casa vestida sense un somriure. Dies els somriures són més feliços i dies més tristos, però mai pot faltar entre els meus complements. M'agrada somriure, però m'agrada més que em regalen somriures.

Sempre havia sigut la persona més optimista del planeta fins que em vaig adonar de que no totes les coses són de colorets, suponc que seran les conseqüències de crèixer... Però, sempre estic disposada a rebre tot tipus de critiques i recomanacions que m’ajuden a millorar.