Convertir-te en passat o convertir-nos en futur

Un relat de: TMR .
Necessito temps per a pensar
Per a pensar en tu i amb mi
Temps fora on el teu somriure no em desconcentri
On els teus ulls no em distraguin
I on pugui buscar-te dintre de mi

Necessito trobar-te a faltar
Estar segura de què t’estimo
O pot ser deuria deixar-me dur sense pensar, sense penediments?

I si m’allunye i t’en vas?
I si me n’adone de què no anem a cap lloc?
I si només és una aventura sense rumb fix?
I si l’única cosa que ens condueix és la passió, les carícies
Les ganes... i no el cor?

Et conec, t’entregues a qualsevol
Però el teus sentiments a ningú....
Per què hauria de pensar que a mi si?

Ho deixem en mans de l’atzar, del destí?
Els dies passen i no vull pensar que no serveixen per a res...
Vull estar-ne segura i sobretot estar-ne segura de tu
Deixar de tenir-te a la ment sense saber que fer
Convertir-te en passat o convertir-nos en futur
peró mentre saber que fer amb el present...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

TMR .

42 Relats

20 Comentaris

24924 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Vaig néixer al 1993.

No sóc escriptora professional, ni molt menys. Escric quan tinc alguna cosa dins i no se com treure-me-la. Quan els sentiments s'acumulen i no tenen per on eixir.
No se si escric per oblidar-te o per recordar-te. El més segur és que ho faja per poder dir totes les coses que mai et diré a tu. D'alguna manera hauré de treure-me-les d'ací dins...
M'agrada escriure i el que més m'agrada de tot són els somriures. Mai ix de casa vestida sense un somriure. Dies els somriures són més feliços i dies més tristos, però mai pot faltar entre els meus complements. M'agrada somriure, però m'agrada més que em regalen somriures.

Sempre havia sigut la persona més optimista del planeta fins que em vaig adonar de que no totes les coses són de colorets, suponc que seran les conseqüències de crèixer... Però, sempre estic disposada a rebre tot tipus de critiques i recomanacions que m’ajuden a millorar.