Ista, ista, isme, isme (I)

Un relat de: llamp!

Sóc optimista,
no tinc sou de dentista!
Ni ganes de fer alpinisme!
No tinc tant optimisme.

Sóc pessimista,
pateixo de febre consumista,
camino fent funambulisme,
no opto pel pessimisme.

Sóc altruista,
Ho dono tot a qui tinc a la vista,
rebutjo fermament el materialisme,
no trobo solució a l'altruisme.

Sóc idealista,
tinc somnis de futurista,
considero compatible el realisme,
no em dóna de menjar l'idealisme.

Sóc humanista,
dibuixava bé, era tot un especialista,
fins que es va apoderar de mí l'escepticisme,
ja no dibuixo amb aquell humanisme.

Sóc tradicionalista,
m'agraden els costums i la festa colorista,
però al clar de lluna em transformo al socialisme,
no entenc perquè no evoluciona el tradicionalisme.

Sóc vitalista,
a més de sibarita, busco ser artista,
encara que de nit passejo amb l'existencialisme,
no hi ha dilluns que comenci amb vitalisme.

Sóc nihilista,
nego més que la negació negativista,
"calla i creu!" diu el dogmatisme,
"sí, sí, sí" nega el nihilisme.

Sóc naturalista,
el món animal, vegetal i mineral de la revista,
que els burgesos empiristes vàren fer amb pragmatisme...
Sí, el planeta terra ha fet molt per l'ecologisme.

(Continuarà...)

__________________________________________________

Comentaris

  • m'agrada molt [Ofensiu]
    Júlia Vic | 29-03-2008 | Valoració: 10

    com comences les estrofes amb l'ista i com les hi dones la volta amb un canvi de sentit i de rima amb els ismes.
    T'ha quedat un joc divertit, com el rap ja comentat, i el que sembla un experiment lingüístic te un gran rerafons amagat.
    Una abraçada,
    Júlia

  • Esta molt bé[Ofensiu]
    mimí | 28-03-2008

    Bona rima i ben comunicat i amb gràcia.

  • F. Arnau | 27-03-2008 | Valoració: 10

    Em recorda una mica el poema sobre el Repte de les meues taques "Asres, istres, ostres...". Ara tornes amb els "Istes" "Ismes", i trobe que pots fer grans versos amb aquests registres a mode d'experiment, per a després utilitzar-los en futurs poemes...
    Endavant!
    Una forta abraçada!
    FRANCESC

  • Ostres, quin flow![Ofensiu]
    Dolça Parvati | 27-03-2008

    Ho celebre, de veritat, que hages tornat com a autor a aquesta casa grandota de RC. I més amb aquest poema que és tot un rap potent, que té un flow molt especial que fa que que em balancege tant llegint-lo com escrivint-te el comentari. S'encomana, el ritme s'encomana, i arriba a aquest comentari que rima, amb molt de flow, amb relatari. Benvingut de nou, company! Tornes en plena forma. Gràcies per tornar, i de quina manera!