Ira

L'ira és fecunda,ens domina. La humanitat camina del revés, i així,del revés, no ens adonem de res. Això és el que ens provoca l'ira: el desengany que ens tortura.

Perquè estem enganyats? És molt fàcil descobrir-ho. Els diners i la marginació poden guanyar-nos en qualsevol situació. Però de que serveix la prudència quan en aquest món domina l'atzar?

Qualsevol persona de qualsevol status pot sentir els pitjors desencants, d'aquells que duen a l'infern. Jo crec que no es tracta ni de classes altes ni de baixes. Crec que els problemes polítics més importants, si és que és possible, s'han d'enfrontar amb actitud, no amb diners.

Si jo fos el president d'espanya, el que més em preocuparia són l'ètica i les drogues.
Jo m'he drogat excessivament i ho he pagat d'una manera brutal, desagradable i literalment insuportable.
Pel que fa a la relació amb les persones (familia, amics, col.legues, societat, humanitat) he rebut moltes patades de bota dura.

Un dia, l'ira em va posseïr pel desengany i només em venien al cap idees destructives i sadomassoquistes (cops de cap contra la paret, intents de suïcidi,etc.).

Ara visc amb una gossa que es diu Ira i he trobat en ella tendres sensacions.

Si l'ira només fos un nom...però, sobretot, NO US RENDIU MAI.