Instants plaents

Un relat de: Canela fina
El fred glaça la finestra, cristal•litza les gotes d’una rosada gèlida, enretiro la cortina i un mantell blanc cobreix les teulades de pissarra fent més nadalenc el paisatge. La llar de foc que ens ha acompanyat la nit manté la brasa, li regalo un tronc per animar-la altre cop a escalfar l’habitació, noto calenta la fusta del terra sota els meus peus descalços i només coberta amb la manta m’assec a la butaca davant del llit, observant-lo.
Dorm, com un nen, relaxat, en pau, sense preocupacions. Una cama s’escapa per sota el llençol, li ressegueixo el contorn, podria inclús comptar quants pèls hi té a cada cama, l’he mirat tant, amb tant d’amor, em sé cada piga del seu cos.
Espetega el foc, a fora torna a nevar, dolçament, com aquell qui no vol la cosa, en silenci i jo, l’estimo amb la mirada. Em preparo un cafè llarg amb un pensament de llet, fa un mig somriure i sense obrir els ulls diu: ja tens fet el cafè. N’ha sentit l’olor. I afegeix: sé que ja és matí i tu ets amb mi quan sento l’aroma del cafè. Somric i m’assec al seu costat mentre li embolico encara més els cabells desendreçats de somnis.
Em busca un pit sota la manta i l’acaricia amb delicadesa, amb l’altra mà m’agafa la galta, em besa la comissura dels llavis i prolifera un: bon dia princesa.
Aprofitant l’erecció matinera em capbusso sota els llençols, gemega quan li agafo per llepar-li amb calma, s’escalfa i amb fermesa la mantinc dins meu, embolcallant-la amb els llavis, molla i desitjosa de plaer. Em ressegueix la columna amb la punteta dels dits i sento com se’m mullen les cuixes quan introdueix els seus dits dins meu, anem a ritme fins que el desig demana calmar la set. M’abraça tot el cos, com si de cop tingués deu mans i damunt meu, amb les llengües enllaçades, me la fica dins.
Anem al compàs, els cossos units movent-nos amb el silenci de la neu només trencat per alguna guspira de foc. És un va i ve acompanyat de petons de cel, m’arquejo a punt de l’orgasme i s’atura per masturbar-me amb energia el clítoris fent que brolli, per tornar-la a introduir i continuar la dansa, repetint el moment fins a tres cops abans que ell es deixi anar dins meu acompanyat d’un esgarip ardent.
El cos exhaust, la ment alliberada, torna la son.

Comentaris

  • Quin fred! I quina calor![Ofensiu]
    Montseblanc | 29-12-2019

    Fa gairebé dos anys que vas publicar aquest relat. Un relat pel fred del desembre... Aquest any, al menys al Vallès, la cosa està més primaverenca, però s’agraeix que em dibuixis a la ment aquest matí de nevada, el foc revifant-se i aquesta escena d’amor i sexe que arrossega cos i ànima. Estic amb el Jam, “l’estimo amb la mirada” és brillant.
    Molt bon 2020, Canela!

  • m'agrada molt!![Ofensiu]
    Desperado | 21-01-2018 | Valoració: 9

    M'agrada l'estil, et posa dins la situació.

  • T'agraeixo ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 11-01-2018 | Valoració: 10

    ... el teu comentari a NO M'AGUANTO i tens tota la raó.
    Aquest teu INSTANTS PLAENTS és digne d'admiració. Fomenten, aquest tipus d'escrits, la llibertat sexual en general que, diuen, malinterprentant-la o no, que tot això ja està superat. I queda molt!


    Sergi : )

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

48 Relats

291 Comentaris

58366 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
Generar emocions en l'altre em fa sentir bé, per egocentrisme possiblement o potser per altruisme, m'agrada que la gent del meu voltant se senti a gust. Ves a saber...
Per cert, penso continuar utilitzant accents diacrítics, em declaro insubmisa a la nova normativa