Insípid Nadal

Els carrers ja estan guarnits, com sempre, abans d'hora. I els torrons ja estan esperant a les estanteries dels supermercats fent la ullada a petits i grans, tots avesats a consumir...
La gent comença a encendre la flama, a programar-se per l'arribada d'un nou Nadal.
Assagem somriures i nadales i codis de comportament; petons, abraçades i salutacions cordials… Semblem comparses d'una farsa.
Tot i sabent-ho, hi juguem. És la vida social, augmentada al grau extrem, fins a desproporcionar-se, fins a fer gràcia. Però després de cada àpat i potser enaltits per l'alcohol, sentim que valia la pena i tornem a somiar amb els ulls oberts...
Agredolç, clarobscur... digueu-li com vulgueu. És el Nadal. Va a gust de cada consumidor...
I jo, m'incorporo, entre munts de regals, banquets, borratxeres; amb ulls de son i la ment enterbolida, pensant la hipocresia amb la que m'hauré d'embolcallar per no semblar un ens estrany...
Almenys amb tu tenia un recer, una barrera, una disfressa... M'amagava pels recòndits racons de l'excusa i tu hi prenies un paper providencial... Potser per això, aquest Nadal l'hauré de passar sense tu, perquè egoistament et vaig perdre, fent-te passar per una part més de la meva cuirassa, una peça més de l'engranatge que em protegia, un fil més del meu vestit. Fil que jo movia com volia, donant-li mil voltes, perquè em tapés d'un interior tan glaçat!
I segurament podria tornar a aconseguir-te si m'ho proposés, si estigués disposat a moure els fils en sentit contrari... Però el còctel que m'embriaga està mullat d'orgull barrejat amb timidesa. Una cuirassa ben estranya. Potser la única que em queda, la que encara no m'he pogut arrencar.
I és millor que aquest Nadal el passi sense tu. No és nou. Ni em matarà. Potser simbòlicament sentiré les teves urpes esparracant-me l'esquena, però seran unes esgarrapades de guerra, lluny de la passió de l'amor. Unes punxades necessàries perquè no oblidi les meves equivocacions, i perquè no les torni a cometre. I perquè en les nits solitàries, quan no hi ha cap escotilla que deixi passar un somriure prou autèntic, encara sento el palpitar de les passes que junts vam fer, i noto la marca d'una frenada abrupta a la pell...
Malgrat tot, sóc feliç, perquè la meva pell -potser de serp- canvia, muta... I aquest cop no és una mutació temporal, com un maquillatge de Nadal, sinó sincera i honesta. Ho noto a la sang.
Gràcies a tu vaig aprendre molt. Gràcies a tu i a les meves equivocacions. I ara és moment de transformar la teoria en pràctica. D'agafar per la solapa les il·lusions intrínseques a aquesta època de l'any, perquè no s'escapin i quan sigui el moment, fer-les realitat. I així, jugar amb la cara amable del Nadal i… guanyar. Transformar la cuirassa en un striptease definitiu. Trencar, si cal, la bombolla de cristall de reflexos narcisistes on visc. I sortir, nu integral, a l'aire lliure.

I si tot va bé, el pròxim Nadal el passarem junts (siguis qui siguis)
cantant nadales a dos veus,
menjant torrons...
improvisant
sense pors

I el Nadal tindrà més gust!