Indecisions d'una pre-adolescent. La roba.

jajajjaa, un poema senzill però molt divertit i ben pensat (t'has currat la rima!). és veritat, sempre hi ha alguna ocasió o temporadeta on no saps que caram posar-te. Jo no m'ho penso gaire, la veritat...

Petns!

És genial! Que infantil! Ja sé que eres petita, però està escrit amb una delicadesa... jo, quan era petit, escrivia, poemes no ho recordo bé, però prosa si. Algunes vegades havia somniat en ser escriptor, però recordo que mai acabava el que començava, perque cada projecte era un gran projecte! Això és el que em passa ara amb la meva vida. Tot és anar més enllà... però on? No ho sé.

m'ha fet molta gràcia aquest poema, ben original i amb talent. gràcies per fer-me d'escobrir la tecla de les paraules jaminades.

No t'ofenguis... però crec que la roba no és un dilema del dia a dia, què ficar-se o què no ficar-se... bé, tothom és com és i cadascú te les seves prioritats, suposo que en un món on el què la majoria de persones valoren és la estètica de cadascú, sí que potser és primordial... però no hauria de ser així.
Tot i així, crec que el poema està bé.

PD: Per cert... crec que he millorat des de la última vegada que em vas comentar...

a la teva edat no és cap problema i manco amb el tipet que tens tu, imagina si haguessis de pensar on amagar el "mixelins" i com comprar roba talla grossa sense que sigui de senyora de laca als cabells i que els fills de puta s'aprofiten de les " focas" i cobren el doble per les talles XXXLLLL, et fas un problema de on no n'hi ha, si qualque dia engreixes, sabràs lo que és bo ... au un 10 i festa ...