Impacient (o la relativitat del temps)

Un relat de: Englantina
11:45h
Uf, ja sóc a la parada.
Potser hauria d’haver sortit abans de casa.
Se m’ha fet una mica tard.
Bé, puc agafar tant el 19 com el 45. Millor. El primer que arribi.
I aquest maleït mal de queixal que m’està matant...

11:46h
Si que triga.
Sort que només són tres parades.
Potser podré seure: hi ha poca gent, i ja no és hora punta.
I si vaig caminant?
Però és que em trobo tan malament...

11:47h
Mare de Déu Senyor! Com triga!!!
Al menys fa cinc o sis minuts que m’espero!!!
La gent em mira el flemó... si és que semblo un monstre!!!
I quin mal!!!

11:48h
No puc més!!!
Això és insuportable... Com és possible que trigui tant a venir?
Ja som cinc persones esperant... no m’estranya... quanta estona deu haver passat?
He de recordar-me de fer una queixa a TMB...

11:49h
S’ha acabat. No m’espero més.
I després diuen que agafem el transport públic!!!
Però si fa un quart que m’espero!!!
Ostres, quin mal!!!!
Adéu. Aquí us quedeu.
Taxiiiii !

............

11:50h
Arriba el 19.
Només pugen quatre passatgers.
Hi havia una noia amb la cara inflada que ha marxat corrents fa un minut.
Llàstima, semblava impacient per agafar l’autobús...

Comentaris

  • què bo...[Ofensiu]
    joandemataro | 20-04-2011 | Valoració: 10

    és un reflexe de la realitat, sempre anem accelerats, massa i després passa el que passa...
    Per cert gràcies per comentar el meu relat, dius que t'agradaria saber què en diu la Kate... Bé, bona pregunta però la veritat és que no ho sé... cadascú haurà de pensar el seu final...
    una abraçada
    fins aviat, abraçades
    joan

  • Sort que és un relat curt....[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 21-12-2010 | Valoració: 10

    Sort que és un relat curt.... vaja curtíssim, perquè ja em començava a fer mal a mi el queixal.
    Has aconseguit donar aquest aire d’impaciència que el relat requereix.
    Dels altres dos relats, no creguis pas que te n’escaparàs pas de les meves crítiques.
    Benvinguda a Relats... sí ja sé que ja fa uns dies que hi ets però...
    —Joan—

  • Benvinguda a RC![Ofensiu]
    nuriagau | 08-12-2010 | Valoració: 10

    Un microrelat original i senzill en què ens has sabut transmetre la impaciència que sent la protagonista. Els qui hem patit algun mal de queixal ens resulta molt fàcil identificar-nos amb ella.



    M'ha semblat novedosa la forma de presentar i estructurar la història.



    Esperem que entrobis molt bé a la gran familia relataire.



    Ens anirem llegint!



    Núria

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Englantina

Englantina

33 Relats

167 Comentaris

38714 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
(de Lletra a Dolors - Miquel Martí i Pol)



El meu c/e: dolors.simo@yahoo.es