IMMUNDÍCIA

Un relat de: Lluís Berenguer
No em feu eixir avui al carrer,
hi ha massa soroll
que l’ànima eixorda i mata.

No espereu que us entenga,
el meu món és la meva casa
i la meva casa un univers.

Qui vulga entrar,
que es netege les mans
abans de trucar la porta...
i potser demà puga'm sortir al carrer
per lluitar amb raó i dignitat humana.

Comentaris

  • Illadestany[Ofensiu]
    Lluís Berenguer | 22-03-2013

    Gràcies. De vegades penso que, per trobar la dignitat, cal dimitir d'aquesta societat, isolar-se. D'altres penso que hi ha persones per les quals mereix la pena continuar avant, lluitar per un demà net i clar d'humanitat, de justícia i d'estima per la vida... són aquets darrers que em donen força solitud (integració: homes, natura, cosmos) i m'allunyen de la soledat (divorci, desestima, erm)

  • Moments de necessari recer[Ofensiu]
    Illadestany | 22-03-2013 | Valoració: 10

    Moments a voltes necessaris, els d'un bon recer en solitud, o en neta, escassa companyia. Serveixen per a refer-se del soroll eixordador de què tan bé ens parles, i per a prendre de nou embranzida en la lluita quotidiana per la dignitat, la iondividual i les col.lectives.