I TU AMB QUI VAS AMB ELS JUEUS O AMB ELS ÀRABS?

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina
Tinc la sensació que aquesta és la guerra més llarga de tots els temps. Quan França i Alemanya no existien, quan ni tant sols existia Prússia, quan el que després seria París era un indret celta, els jueus i els àrabs ja se les tenien. L’antic testament en va ple de guerres entre els egipcis i els israelites amb sort dispar. Hi ha moments en que tots els israelites són presoners dels egipcis i hi ha moments en que els israelites els hi fan veure de tots colors al faraó i als seus.

Aquesta guerra ancestral, a més, té molt a veure amb nosaltres per dues vies diferents. Per la via dels jueus hem esdevingut cristians, tot i que tradicionalment la nostra manera de ser cristians ha estat ser antijueus. Recordar l’antisemitisme a Europa fa pensar en el Hitler de fa dos dies, però també ens fa pensar en l’expulsió dels jueus duta a terme pels Reis Catòlics. Situacions més o menys bèsties s’han anat repetint contra els jueus al llarg de la història d’Europa i suposo que molts europeus ara, a banda de veure en ells les nostres arrels espirituals, ens sentim culpables de la seva dissort.

Pel que fa als àrabs la situació és una altra. Molts països europeus – com Catalunya – es van fer a la reconquesta, és a dir, lluitant contra els àrabs. Els àrabs no només eren els infidels que adoraven Alà a través de Mahoma, sinó que, a més, eren els que ens van conquerir. I en el món contemporani els àrabs representen dues coses que no ens agraden: d’una banda la gran amenaça al món occidental un cop vençut el comunisme (l’atemptat de les torres bessones és el paradigma d’això) i les classes més pobres d’immigrans a casa nostra.
En aquest marc hem de decidir si som dels jueus o si som dels àrabs. Els jueus són víctimes ancestrals, han aconseguit un estat exemplar i són aliats d’Occident. Els àrabs són enemics ancentral, viuen en estats medievals i tenen petroli.

Enfront la riquesa medieval dels àrabs els jueus tenen la tècnica occidental. Per molt rics que siguin els àrabs són països subdesenvolupats a tots els nivells, mentre que Israel és un país desenvolupadíssim. Per això, i perquè té el recolçament dels USA, les guerres darrerament les guanya Israel. El seu exèrcit és molt més poderós que l’àrab, simplement. I a diferència del que li va passar als USA, mai no està a l’inòpia, sinó en estat d’alerta permanent.

El fet de ser més fort fa que l’exèrcit jueu abusi i que no només sigui utilitzat per defensar-se, sinó per atacar més enllà de les disposicions de l’ONU que van originar la creació del seu estat. Ells ho defensen explicant que, com que els àrabs no els accepten i practiquen un terrorisme permanent, ells necessiten expandir-se de manera que el seu nucli estigui més o menys segur. I llavors massacres com la de Gaza d’aquests dies amb més de 600 morts commouen el món. I la gent es lamenta i acusa els israelians de ser els dolents però tampoc no diuen que els àrabs siguin els bons.

Crec que la postura que prenem respecte d’aquest conflicte, en general, és molt infantil. Hom pren partit com aquell que es del Barça o de l’Espanyol i això fa que sigui acrític amb un dels dos bàndols. Els uns ho fan tot bé i els altres ho fan tot malament. I ja està.

Tal com jo ho veig els dos bàndols ho estan fent fatal i la seva manca de generositat o directament el seu odi fa anys i panys que és una nafra tràgica d’aquest món. No entenc el perquè en comptes de prendre partit per les oligarquies dels uns o dels altres – en definitiva el que fem és això – perquè no diem que les dues són nefastes i pressionem per a que hi hagi un acord que faci possible la pau en aquella zona del món. Potser ja va tocant, no?

Comentaris

  • A quants litres de sang de criatura?[Ofensiu]
    bloodymaruja | 08-08-2014

    A quants litres de sang de criatura va el pam de terra? Els poderosos planegen les estratègies per ser més forts i més rics i no els importa el dolor ni el sufriment dels innocents.

  • A tall d'orientació[Ofensiu]
    iong txon | 08-08-2014

    sobre aquest conflicte, tan llastimós i amb un rerefons tan providencial, el Messies del segon adveniment va dir: "La sobirania del primer Israel ha de ser restaurada, però no per la força!" En altres discursos també va explicar que l'arrel de l'hostilitat entre jueus i musulmans, entre hebreus i àrabs, es troba en el mateix origen d'aquesta divisió, fins i tot des del punt de vista ètnic, i que cal buscar-lo a la pròpia família d'Abraham en la separació d'Isaac i Ismael, que és la separació de les seves mares respectives, Sara i Hagar. Aquí ens hi podríem estendre molt i parlar del fracàs del pare de la fe en la seva primera ofrena simbòlica, des d'un punt de vista exterior (es va endormiscar i no va dividir per la meitat les aus abans d'immolar-les) causa remota dels 400 anys d'esclavitud dels descendents d'Israel a Egipte; o de la seva manca d'intuïció espiritual i de fortalesa davant la prova que representava la proposta de la seva pròpia esposa Sara, de jeure amb la seva esclava Hagar, des d'un punt de vista més interior.
    Té tota la raó quan diu és un dels conflictes més importants del segle XX que malauradament perdura encara al XXI, i ho és també perquè, juntament amb la divisió de la península coreana, es tracta d'un conflicte amb connotacions teològiques i providencials sense la resolució prèvia del qual no ha de ser possible una veritable pau i harmonia sobre la Terra.

  • Cananeus i filisteus[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-08-2014 | Valoració: 10

    Fa milers d'anys, quan els jueus tornaven d'Egipte amb Moisès al capdavant, van entrar a Palestina a sang i fetge. Qui eren els habitants d'allà, de Jericó per exemple? Cananeus, filisteus i altres tribus que hi residien van estar sempre enfrontats amb els jueus. I continuem igual. Crec que també hi ha una qüestió racial, d'absolut menspreu humà al contrari. Als jueus els importa tres pitos la vida dels palestins. Només els preocupa la vida dels seus soldats, als que consideren herois. Eels palestins? És igual, són àrabs.No entenc aquest menspreu racial, el fet de considerar-se la raça escollida per aquelles terres, peti qui peti. I van petant bombes i portem milers d'anys. Tens raó en que és la guerra més llarga de la història. I espera... Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: