I no res més

i res més en els teus escrits.
Espero tenir un millor moment per expressar-te noves opinions.
Les teves imatges tenen moltissima força (la cendra viva m'ha impactat.)

és el segon escrit que llegeixo..i m'arrives al'ànima

hauries volgut...
que la calma,la tendresa , la magia,
d' un bes intens,
et convertisin en cendra apaivagada.

i nomes uns ulls de vida,
et tornesin a fer bategar el cor .

extraordinari gypsy
Avet_blau

Ser cendra viva, apaivagada com un incendi vençut...

Quina bella sensació, i quina perfecta manera de dir-ho. Segurament, molts l'hem experimentat, aquest sentiment, però qui és capaç de trobar les paraules exactes per a descriure aquests estats de l'esperit que se'ns escapen per tots els porus?


Gran poema. Sens dubte.

... apaivagada com un incendi vençut.
El poema expressa d'una molt bella i serena manera la distancia que a vegades hi ha entre el que volem, el que desitgem i com les coses passen davant (o per damunt) nostre.

M'ha agradat la manera subtil en que ho demanes tot: un mar en calma, la tendresa, la màgia dels somnis, i no res més... que un esguard dels ulls estimats.
Un no-res que és un tot!
Com sempre, deixant-me de "conyes", Poesia de la bona.
Una forta abraçada!
FRANCESC

Estimada gypsy, dos poemes de cop!
No és normal en tu, quanta inspiració!
I la veritat és que tots dos preciosos, però potser em quedo amb aquest "i no res mes".
És com un detall en mig de la tempesta. Has robat un instant de l'eternitat i l'has deixat anar en cinc estrofes, i aquí reposarà per sempre.
M'agrada molt com obres i tanques el poema, les dues estrofes són musicalment embriagadores i amb un punt de misteri encantador.

Uns petons!
manel

...encisador.

Petons i abraçades.

no estic del tot d'acord
amb els salts d'estrofa

potser dius el que no llegeixo
m'és igual m'agrada el que llegeixo

aquest és relament nou
inconegut
meravellós

moltes felicitats i que el condicional desaparegui

en amor i en poesia no hi ha condicionals

molta sort

que la poesia et serveixi

de vida. Refelxió sobre el que un vol i el que té.
No menys important si ens n'adonem. Em fa pensar.
M'ha agradat fins i tot per tornar-lo a llegir.
Una abraçada

Sembla mentida com dues persones després de compartir vida, poden esdevenir dos estranys... Gairebé diria dos desconeguts. I no és que es perdi la indentiat, és que hi ha ferida l'ànima, a l'esperit, al cor... Però de cada pedra en fem un marge per reforçar el camí.
gypsy endavant!

onatge.

"I no res més
que els teus ulls
passant un moment
pel davant de la meva
estranyesa infinita."
em diuen una decepció. allò que esperaves tenir, la màgia, la tendresa, la calma, ...i en el fons hi ha l'estranyesa, una sensació de llunyania...
Si. m'arriba amb força una mena de somrís estroncat dins les teves paraules, amb paraules que volen ser lleugeres però que em diuen una tristor de fons, una mar de fons.
una abraçada per tu, gypsy estimada!
xuic!

Veus?
S'oc jo qui es treu el barret davant d'aquesta cançó.
Sóc jo, qui paladejant el ritme dolç de tant d'enyor, commogut, s'atreveix a escriure un gràcies damunt l'arena, i a lliurar un bes, sagrat, a cada ona que t'arriba.