Homes de poc parlar (homenatge -modest- a Plet per un rat, d'un gos i un gat)

ha de ser difícil això de fer servir tot de monosíl.labs! i així i tot, t'ha sortit un poema prou llarg i amb sentit!!! felicitats.

Noi, ets el rei.
Ja saps que ho fas molt bé?
És un fet.
Ja t'ho dic: ets on ets i no tens por.
És més, amb un dit pots fer el salt .
Fes com el llop i prèn el pel a tot deu.
Més, fet i fet, no som res: és un dir.
És clar que sí!

vaja! això m'ha emocionat més que molts poemes que parlen d'amors i desamors.
Qualsevol homenatge -per modest que sigui, encara que una servidora va provar de fer la introducció al poema en monosíl·labs, i sé com n'es, de dificil- -i que t'hagi sortit de més de dos versos, més mèrit encara!-. Doncs el que deia, qualsevol homenatge a la figura del meu avi, no pot fer res més que tocar-me molt endins.
Per cert, la teva biografia m'ha encantat! No et demanaré cap dada, no pateixis, si et veig pel carrer tranquil que et reconec segur!
Apa, una abraçada, i a veure si el teu seguit d'èxits en tot et deixen un espai per venir a la trobada del 31!