Cercador

Llista categories

Història d'X ...i de Z (Una parella actual)

Un relat de: rnbonet

A l'exterior del sobre, un autor anònim havia escrit "Per les facilitats donades. En justa correspondència". A dintre, una sucosa suma: quatre zeros precedits d'un dígit superior a tres.
I el senyor batlle tingué, com una il·luminació divina, la idea del futur del poble: "pel progrés i la prosperitat", "nous llocs de treball", "els productes de la terra no es valen",... I uns quants amics i gent pròxima oferiren duros a quatre pessetes als llauradors: "Ara és l'ocasió de vendre bé", "no cal dependre de l'oratge", "la terra és molt esclava",...I va venir el primer PAI. I aquells que no havien venut, perquè estaven més d'espavilats o perquè aquell tros de terra els havia nodrit sempre, no pogueren fer front a les despeses de vials, clavegueram, il·luminació, etc., ben inflats, que presentà l'empresa constructora.
I aquell municipi, agrícola des de feia milers d'anys, fou recompost: urbanitzacions a la muntanya i vora mar, adossats al poble, polígons industrials tocant,...

Hisenda, però, investigava el constructor Z des de feia temps, per "certs errors comptables". Les actuacions del batlle X eren ara seguides de prop per cert jutge anticorrupció.
Passem pàgina, però.

En menys d'una legislatura, el senyor batlle va veure multiplicats fins xifres espaordidores els "donatius desinteressats" i les "comissions legals" d'empreses vàries, que no cal esmentar, per raons òbvies. Perquè al primer PAI seguiren altres. I més asfalt. I més ciment. Tots, per uns simples canvis de denominació de terrenys al Pla General d'Ordenació Urbana. Unes nímies taques i ratlles sobre un plànol del terme. No res.
També rebé agraïments en espècie d'antics xicotets propietaris de terres que s'havien sentit afavorits: un titot, dos ànecs, tres conills i cinc pollastres. I aquestos els proclamà als quatre vents, com mostra de la voluntat popular.
I en menys de quatre anys, els amos dels magatzems de transformació horto-frutícola, que eren els únics del poble que disposaven de capital, es van veure obligats a estructurar el negoci' -això deien- i presentaren la suspensió de pagaments;tots els empleats al carrer -negociants com eren, calia aprofitar els temps-, i esdevingueren els capitalistes del constructor. Els treballadors de les oficines dels magatzems canviaren d'oficina, ara immobiliària. Els altres treballadors també canviaren d'ofici: uns es feren obrers de vila -més ben dit, manobres-, sense especialització; d'altres, la major part dones, esdevingueren cambrers, netejadores, i altres oficis semblants. Fins hi hagué alguns, de més bon veure, que actuaren com "stripers" d'ambdós sexes als locals nocturns de la platja.
I el relat acaba quan un cert dia, el batlle X i el constructor Z es trobaren colze a colze amb la mateixa manilla, al furgó policial, camí de la presó.

Comentaris

Afegir comentari

Està bé, però no sé...[Ofensiu]
Unicorn Gris | 23-01-2007 | Valoració: 7
El relat sembla interessant, però m'he desorientat tant...

Insisteixo. Sembla un bon relat, indica clarament que l'autor ("rnbonet" clar) sap escriure bé...

Però (i que consti que em considero un lector regular i que s'embolica molt amb els textos) no entenc massa el sentit global del teu text. Més aviat n'entenc algunes frases apart...

En fi, que està bé i que segueixis així, que algun dia em convenceràs i tot.

Salut!!!
Dissecció de la realitat[Ofensiu]
L'home sense nom | 18-01-2007
Em sembla que pera allà abaix teniu un problema d'especulació urbanística encara pitjor del que patim només una miqueta més al nord.

Tu ens serveixes aquesta realitat incòmoda en forma d'un coctel digne del millor barman. Les dosis exactes d'humor, mala llet, observació de la realitat, anàlisi descarnada i ironia. I, a més, amb una prosa realment envejable.

Et destaco dues frases. La primera: "També rebé agraïments en espècie d'antics xicotets propietaris de terres que s'havien sentit afavorits: un titot, dos ànecs, tres conills i cinc pollastres. I aquestos els proclamà als quatre vents, com mostra de la voluntat popular", que em sembla una fusió magistral entre l'antiga manera de fer les coses i el modern "modus operandi" d'aquests poca vergonyes que ens governen.

L'altra, la que tanca el relat. "Qui la fa, la paga", em deia sempre el meu avi. No sempre és veritat, però dóna gust quan és així!
De vegades, de tants com són sembla una orgia.[Ofensiu]
Rodamons | 10-01-2007 | Valoració: 10
Molt bo company. Ja em va agradar al repte, hi vaig deixar constància.
Però com dic al títol del comentari, aquesta parella és bastant promíscua i sovint acaba en orgia, com el cas de Marbella.
A Xàtiva, quan pete, el camasutra no tindrà prou posturetes. Ja hi ha uns quants socarrats i forasters que tenen la caguera fluixa pensant si ixen a la llum les seues orgies.
Salut i força
Es comença deixant que el català i el valencià siguin[Ofensiu]
T. Cargol | 08-01-2007
considerats lengues diferents - realment surrealista, però la realitat sempre supera la ficció - i ja qualsevol missatge es pot fer empassar al públic desorientat.
Quan veig gent com el Sr Fabra, m'entra basca!
Però segueixen imperterrits. Sembla que res pugui fer-los tombar amb les seves manipulacions mentides i robatori.
Potser algun dia els veure'm amb el cap cot!
Rabiosa actualitat: quina ràbia![Ofensiu]
Unaquimera | 08-01-2007 | Valoració: 10
Realment, X i Z són una parella actual, de rabiosa actualitat diria jo: rabiosa perquè és el sentiment que fan nàixer en aquells que descobreixen els seus tripijocs, els seus jocs bruts, amb trampes fetes a costa dels altres i del patrimoni de tots.
Aquesta indignació, de vegades, sembla que ha trobat justa venjança quan es descobreix algun dels embolics negres i pudents a què es dediquen, amb la qual cosa, de tant en tant, algú va a parar a la presó...
No tots ni sempre, és clar, això seria esperar massa de la justícia, tant de la humana, com de la divina!

Bon relat el teu, com de costum: clar i per feina! Enhorabona de nou!

I de nou t'envio una abraçada, aquesta vegada rodona com la corona d'un rei,
Unaquimera

Valoració mitja: 9

l´Autor

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

357173 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits

Biografia:

Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")

*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >