Història d'una ''kampana''

L'art de fugir,d'endinsar-se en la clandestinitat,

de marxar sense que et vegin,sense fer soroll,

de tornar com si res pasés,amb naturalitat...

L'art de saber mentir,amb bona cara,

amb la mà al cor,pero mentint;

l'art d'apendre bohemiament a fer les hores,

de jeure's a un banc i pensar en que hi fas alla...

Jo sé que hi faig allà,fugir de la realitat,

fugir de la rutina,sentir la sensació de llibertat,

abandonar les obligacions,gaudir de la meva imaginació,

conèixer gent i sensacions...i tornar com si rés,

mentint.

L'art d'observar un teclat,i escriure sense parar,

l'art de narrar el que estic fent ARA,

de explicar que sóc diferent a ells,que ningú és igual,

el nerviosisme d'aventurar-se allà on em puc perdre,

i la clandestinitat a flor de pell...fugint dels superiors,

de quatre intelectuals que no m'ofereixen ni el cinc;


Alleugerir el meu desig de canvi,en la rutina,

en aquest dimecres,aburrit i feixuc,am un punt de desfàs,

d'escriure que per una estona,he sigut lliure,

però això ja s'acaba...aviat tornaran a sonar les campanes,

aquest cop de tornada,amb regust d'haver disfrutat,

s'acaba la llibertat,i s'acaba la poesia,

s'acaba l'història d'aquesta petita ''kampana''...