Hipnotitzem als fatxes

Un relat de: Societat Anònima
Hola, què tal? Pots seure allà. Doncs, res… benvingut al meu consultori. Així que vols deixar de ser fatxa? Em sembla molt bé… això ja no té cap sentit. Però que no pots? Que ho has intentat però et resulta impossible? No et preocupis… et puc ajudar. No sé si mai t’han explicat què és això de la hipnosi. Que no tens ni idea? No et vull omplir el cap de conceptes tècnics però, en poques paraules, consisteix en potenciar l’atenció interna per sobre de l’atenció difusa. Al final, s’aconsegueix un estat de superconcentració per centrar-nos en els continguts que ens interessen. Es fa servir per aprimar-se, per deixar de fumar, per evitar el dolor o els mals de cap i, també en el meu cas, per evitar ser un fatxa. Sí, ja sé que sona estrany. De fet, sóc l’únic especialista que tracta aquest problema. D’acord? Doncs… si no tens cap pregunta, podem començar.
El primer que has de fer és estirar-te. T’has de sentir còmode. Iniciarem un exercici de relaxació. Busca la postura més còmoda… has de notar que no fas cap força… Tanca els ulls… Visualitzaràs, en primer lloc, una imatge de cansament… estàs molt cansat… Has de recordar algun moment de la teva vida en el què hagis notat un intens cansament físic… potser després d’haver anat caminant des de Madrid fins el Valle de los Caídos… Ho recordes? Deixa que aquell cansament ompli el teu cos… els teus braços… les cames… el teu pin de la Falange…
Ara has de visualitzar una situació de benestar i plaer afectiu en companyia d’una altra persona… ha de ser una situació que recordis amb especial tendresa… no sé… quan et vas enamorar en aquell míting de Fuerza Nueva… Ha de ser una de les vegades que vas viure amb més intensitat l’afecte, de donar i rebre, de lliurar-te a una altra persona…
Ara visualitza un paisatge… Potser algun paisatge molt i molt espanyol… La plaza de Colón a Madrid… Observa’t en aquell paisatge… has de mirar-lo… estàs sota l’enorme bandera espanyola… sents el vent com acarona la teva pell… Gira’t i mira la calle Génova… Sents com l’albatros et guia cap a la llum…
Ara ja estàs relaxat.
A tu que et toco el cap…
Imagina’t que ets al Fossar de les Moreres… Sents la flama que t’acarona? T’estàs impregnant de l’esperit de Rafael Casanova… Potser al principi et notes una mica estrany… però deixa’l entrar dins teu… Sents el Cant dels Segadors? Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena… Notes com s’endinsa dins la teva ànima?
A tu que et toco el cap… Mai tornaràs a cantar allò del soy español… soy español… oh… oh… oh… ni el Viva España… Ara tan sols escoltaràs als Manel, a Mishima i als Pets de Constantí i visca la mare que ens va parir… Llençaràs els CD de Bertín Osborne a la brossa i et compraràs la discografia completa de Lluís Llach… A partir d’ara tindràs més criteri amb els teus gusts musicals…
A tu que et toco el cap. Canviaràs el teu menú televisiu. T’enganxaràs a La Riera i al 30 minuts. Escoltaràs cada matí al Manel Fuentes i, quan no t’assabentis, cantaràs a la dutxa la sintonia de Catalunya Ràdio. Et faràs soci del Barça i t’aprendràs l’himne de memòria… Tot el camp, es un clam, som la gent blaugrana…
A tu que et toco el cap… Quan et despertis buscaràs al Google la diferència entre nació i estat i ja no donaràs més el conyàs amb això d’España una y no cincuentauna. Entendràs que l’autodeterminació és un dret dels pobles i que la imposició no és possible en democràcia. Buscaràs també en el Google el concepte de dèficit fiscal i de solidaritat.
A tu que et toco el cap. Quan et despertis, t’abonaràs al Museu d’Història de Catalunya. El visitaràs sovint per adonar-te que la COPE i Intereconomia t’enganyen.
A tu que et toco el cap. Notes com t’entren de mica en mica un seguit de paraules en català? Veus que el català és una llengua i no un dialecte? Gaudeix de paraules com seny… tendresa… llavor… sensibilitat… empatia… afecte… tolerància… respecte… Notes la seva força? A partir d’ara deixaràs d’odiar allò que no entens i faràs tot el possible per posar-te en la pell de la resta de persones… No et creuràs el centre del món… Respectaràs els altres punts de vista… la seva cultura… la seva llengua… la seva identitat… Les veuràs com el que són… Són persones… Persones que volen ser…
A tu que et toco el cap. A partir d’aquest moment sentiràs que el bilingüisme, o fins i tot el trilingüisme, són molt positius… que les llengües serveixen per obrir fronteres i no per tancar-les… que ningú s’inventa idiomes per donar pel sac als veïns… que les coses són com són perquè la Història fa que les coses siguin com son… i que quan la Història provoca canvis mitjançant la força, mai guanya… sempre perd.
A tu que et toco el cap. Cap col·lectiu et farà nosa. Veuràs que els col·lectius estan integrats per persones… amb necessitats… amb somnis… amb desitjos… Ja no sentiràs por davant de la diferència… perquè la diversitat ens fa més rics… a tu… a la teva família… escolta’ls… cada conversa amb ells provocarà que ja no els vegis tan diferents perquè, en l’essència, tots som iguals…
A tu que et toco el cap. Llegiràs molt… viatjaràs més… contrastaràs els teus coneixements… Destruiràs d’una vegada tots els murs que has aixecat… T’adonaràs que el món és molt més gran del que sembla… Et sentiràs d’on vulguis sentir-te… La teva pàtria és al teu cap… al teu cor… Veuràs que el teu país… estat… o nació està molt bé, però que la bellesa no té DNI, ni passaport. Descobriràs a escriptors, músics, pintors o filòsofs que t’obriran moltes portes. El coneixement és poder.
A tu que et toco el cap. Quan despertis seràs lliure.
Despertaràs a la de tres… de mica en mica sents els braços… un… ara sents les cames… dos… respira suaument… tres… A tu que et toco el cap… Desperta!
Ets lliure.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer