Hèracles

..., es tracta d'un text amb un nivell elevat, per llenguatge i per estructura, per la font clàssica, que sempre és generosa amb nosaltres. No cal oblidar que en som fills... A més, per a un "forofo" a la mitologia, què millor que un relat amb reminiscències mitològiques, encara que sigui amb tocs futuristes?

Per molts anys, company!



d.

Benvolgut/uda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “El cicle de la vida” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com, el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ EL CICLE DE LA VIDA, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió Concursos


TEXT AUTORITZACIÓ

En/na .........................................................................................................

amb DNI. número ......................................................................................

i nick relataire ............................................................................................

AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

seleccionat del mes de ..............................................................................,

del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2015 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

Data .......................................

Ni un sol soroll, en aquesta hora ja tardana, a l'ombrívol palau. Tots dormen. Ningú no és present per veure aquestes dues serps de ratlles blaves, davant les quals les portes s'obren silenciosament. Ningú no és present per observar l'inquietant fulgor dels seus ulls ni el verí que degoten els seus ullals. (Els treballs d'Hèrcules, Anne-Catherine Vivet-Rémy).

Benvolgut Edgar,

El teu relat m'ha semblat fantàstic. Primer perquè sóc un apassionat de la mitologia i m'ha agradat molt l'enllaç mitològic-ciència-ficció que estableixes. També per la forma d'escriure la història, com un narrador omniscient i valoratiu, que no amaga la seva pròpia opinió. Finalment, pel ric lèxic amb el qual has construït el relat.

Molta sort!

T.

Cada vegada et superes més. M’ha agradat molt aquest micro, escrit de manera acurada i sense sortir del teu estil tan particular. Enhorabona.
Una forta abraçada

Bon domini de la ciència-ficció! Realment et mous com un peix a l'aigua en aquesta categoria literària. Amb l'Hèracles has fet una estrena de temporada notòria. La meva enhorabona, Edgar per la teva bona escriptura, per la teva imaginació, pel tempo, per triar els mots justos, adequats i trenar-los de la manera que ja ens tens acostumats.
Una abraçada, i molta sort a tu, també!

Ja ho he dit en alguna altra ocasió… Em superes Edgard! Els teus escrits sempre m’obliguen a una segona lectura, em donen feina, feina i satisfacció.
No cal que et desitgi sort. No la necessites, ja en tens prou amb el teu bon fer.
—Joan—

Tant per l'Hèracles com per tu. Un bon relat que atrapa en el plantejament i es llegeix amb atenció i interès.

Sort i endavant amb les històries!

redéu, quina angúnia que em fan les serps i més imaginar-les en un bressol...
Molt bon relat, Edgar, i molt ben escrit. Un bon naixement aquest! Entre la força de la teva criatura i la meva esperança, podríem fer canviar el món ;)
Una abraçada ben gran!

Quina angúnia la imatge del nadó entortolligat per les dues pitons (que no sabien el que els esperava)!
Bon maridatge de mitologia i ciència ficció.
La lliga relataire ha començat, ens continuem llegint cada mes.

Quan Amfitrió s’adonà de la infidelitat d’Alcmena, s’enfurismà tant que decidí abandonar-la. Aleshores, es produí el miracle. Des de l’Olimp el pare Zeus va confessar la seva culpa, fet que va calmar el marit enganyat. Anys més tard, es va repetir l’escena. Ara, l’esposa es deia Maria i el marit ofès, Josep. A partir d’aleshores els herois s’integraren al càsting dels creatius de Marvel.
Però, arribaren els dies en què l’home, a la manera de Frankenstein, creà els seus propis herois cibernètics. Així nasqué l’Hèracles del teu relat. Els opositors, seguint l’estil de la gelosa Hera, van intentar treure’l de circulació des del primer moment. Ni serpents ni altres entrebancs aconseguirien el seu objectiu. Els nous imitadors dels déus generadors de vida heroica, vetllarien per la seva nissaga, dotant-los d’un poder extraordinari. L’únic problema, però, raïa en el fet que, possiblement, a aquesta criatura artificial, tal com li passava a l’autèntic heroi mitològic, la força muscular el privava dels valors intel·lectuals, per no esmentar els sentiments. Així i tot, com dius amb molt d’encert, el destí també disposa de lírica en la seva implacable ironia.
Un bon relat, original i culte, amic Edgard.

Estàs fet un comentarista consumat, Edgar Cotes. Els teus comentaris ja ultrapassen la mera cortesia —que sempre hi és— i van mostrant cada cop més uns bons nivells d’anàlisi, criteri i comprensió. No dubto que això també contribueix a que quan escrius obtinguis resultats com aquest Hèracles, on demostres haver captat i saber interpretar l’essència del microrelat: sentit de la unitat, bona unió inici-nus-final, bona escriptura, essencialitat, brevetat... i en aquest cas, una teatralitat molt moderna. Com diries tu, enhorabona! La sort, te l’estàs guanyant.

Felicitats, Edgar!!!! Un relat fantàstic escrit per una ment fantàstica, plena d'una gran imaginació. M'ha agradat moltíssim! Escric això per escriure alguna cosa perquè crec que no hi ha paraules per descriure-ho.

Materile

M'ha semblat magnífic: com integres mitologia i ciència en un conjunt perfectament estructurat. Rodó! Enhorabona!!

M'ha encatat la idea del semi-déu, de l'heroi i com ho enllaces amb la ciència. Mite i logos molt ben retrobats en el teu escrit. Com tot el que fas senzillament genial. No deixis d'escriure!

...tu ja m'entens! ;-)

Un relat ben estructurat i d'una lectura efectiva i genial, i afegiré que té un nivell literari excel·lent. M'agrada veure com vas creant el teu estil, la teva veu literària, i que amb ella vas creant un món molt personal.
Cal cuidar els detalls, i com diu la poeta que em fa costat, si publiques, fes-ho amb cara i ulls, i jo et dic que aquest relat té cara ulls i tot un cos.

Ep! no t'adormis, que tu ja saps quina feinada dóna arribar on vols arribar.
Segueix caminant Edgar!

...ens portarà a veure coses que ara semblen impossibles. Però sempre hi haurà controversies en el tema que has escrit...Serem capaços de crear com fan els Déus i com ells deixar que les noves criatures s'espabilin? O tindrem por d'elles i anirem a la seva aniquilació? Pot ser que la nova genètica ens porti a ser substituits pels sers que hem creat. Espero que sigui per bé i no cometin els mateixos errors que nosaltres.
Un bon relat de ciencia no tan ficció.

Una abraçada.