Cercador
Ham
Un relat de: Lady_shalott- Compartir:
Esgarrapa la pupil·la de blau
arreplegada dins l'orquídia,
mentre els llavis ben oberts
s'esquincen amb perfums.
Rebentada la pell de la flor,
de la dona que sospira
escomesa
dilatada en colors freds, encongides les parpelles,
amb certa tristesa
solitària,
mossegant pètals escampats,
dents vellutades
inofensives queixalades,
lletada d'òliba quan t'esbateguen les ales
tan de pressa i tan avall.
A la conca del turmell llepades lentes,
ajagudes
d'aire maltractat.
Fiblons.
Fiblons d'abella.
Fiblons voltant la flor i l'espinada,
vaivé que la sacseja, desesperat.
Però només pot tancar els ulls,
quan es mulla el dit
i escriu que és ombra corba
a la rosada,
a la galta
a la cuixa
per tot el ventre
degoten adherides entre els talls.
Després, ja només diu i només sent:
i tan de pressa,
i més avall.
Comentaris
-
robar[Ofensiu]manel | 11-03-2007
Dama, els teus mots llisquen com el desig en la pell, com les mans en l'aire carregat d'alè sensual. Mosseguen, queixalen i esgarrapen però amb amor, amb tendresa, amb infinita sensibilitat.
Robes cors amb una delicadesa que espanta.
uns petons,
manel
-
en tu no hi ha res matusser[Ofensiu]gypsy | 10-03-2007 | Valoració: 10
en cap dels teus mots escrits ni en els que encara has d'escriure. Tot és de luxe, essencial i autèntic, com la vertadera poesia.
petons!
gypsy -
...[Ofensiu]l'home d'arena | 04-03-2007
em resulta dolorós, com d'una intimitat arrancada a contracor, i que algú, rendit, es deixa prendre. Perquè l'ham és l'engany, dolorós i terrible. La presa atrapada ja no lluita...
el darrer crit és preciós
"...quan es mulla el dit
i escriu que és ombra corba
a la rosada,"
Admirat et veig créixer, estrella, a cada poema.
Un bes per cadascún del 18 anys. I gràcies a tu.
l´Autor
73 Relats
315 Comentaris
88269 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)___________________________
M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...
a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.
llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.
Novembre 2007
Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.
... : The lady of Shalott
qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------
Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.
Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.
(fragment del poema)
Alfred Tennyson