HABLA EN CRISTIANO!

Un relat de: Sebastià Climent

Aquesta és una frase de mal record que, malauradament, havia sentit i patit moltes vegades quan era jove. Feia temps que no l’escoltava i tenia l’esperança, potser il•lusòria, que ja formava part d’una època que, potser innocentment, considerava superada. No vull referir-me a aquells temps perquè els que els van viure ja saben de que anava la cosa i els que no els han viscut els sonarà a estrambòtica raresa. Però potser que al pas que anem, si no hi posem remei abans, retornem al passat, sense ni adonar-nos-en.

Avui l’he tornada a sentir i m’ha fet mal, per la frase i pels protagonistes que han intervingut en l’escena. Un avi, mig encorbat, caminava amb dificultat ajudant-se amb un bastó. Un galifardeu, perdó, un xicot amb pinta de pòtol se li acosta i, segons que sembla, li ha demanat alguna cosa. L’home se l’ha mirat, esforçant-se en aixecar el cap com ha pogut i li ha contestat. Però no ho ha fet en el mateix idioma del bordegàs i aquest s’ha emprenyat. Podia dir que no l’entenia, que li parlés en castellà... Però, no! Li ha dit amb veu alta, gairebé cridant...“Oye, viejo inútil, a mí me hablas en cristiano” seguit d’un reguitzell d’expressions injurioses, que no reprodueixo per no emprenyar-nos més.

L’avi, amb raó, s’ha sentit vilipendiat i brandant el bastó amb una energia inesperada, atesa la seva condició física, ha intentat fotre-li garrotada a aquell impresentable. L’agilitat del xicot fent un pas enrere ha evitat el cop. Potser no s’hi ha tornat perquè hi havia gent a la vora. Si n’hagués estat capaç, tinc els meus dubtes sobre la reacció dels presents... Som tan moderats i tan prudents i tant.. covards. El gamarús se n’ha anat irat, tot remugant insults, jaculatòries i renecs.

El iaio ha seguit el seu camí amb dignitat, però entristit. Segur que li han vingut al cap vivències que hauria volgut no recordar mai més. Que hi hagi joves que pensin i actuïn així resulta, si més, no preocupant. Segons aquesta mena de gent, la llengua que parlava Crist era aquella que, segons he sentit dir a una coronada testa, mai no ha estat imposada a ningú...

Comentaris

  • Arameu.[Ofensiu]
    Frederic | 08-04-2015

    Aquest tipus d'expressions, vull creure que minoritàries, no són altra cosa que la
    incapacitat d'una part important del nacionalisme espanyol per acceptar que la -
    realitat no és l'estat unijforme i homogeni que voldrien sinó la d'un país plural, nacional, cultural i lingüístic i veure aquesta diversitat com un enriquiment.
    Es decebedor que desprès de 35 anys de democràcia encara es pugui dir
    "hableme en cristiano" com si el temps no hagués passat . Ha faltat pedagogia
    i no per part de Catalunya.

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 08-04-2015 | Valoració: 10

    M´agrada la forma del teu relat
    Ens veiem
    Montse

  • En la vida...[Ofensiu]
    AVERROIS | 07-04-2015 | Valoració: 10

    ...hi ha una cosa que ès diu "educació" i aquesta ès la base en la que es formenta les relacions entre persones. L'alfabetisme social ès tan dolent amb qualsevol de les altres lacres que fa tants d'anys arrosseguem.
    No sé que els semblaria, si quan diuen aquesta colpidora frase militar, algú els contestés en arameu...Què hauria passat si Jaume I no hagues parat la seva conquesta cap al Sud i ara l'idioma de la Peninsula fos el català. Sommiar no costa res!!!
    En fi Sebastià que de maleducats n'hi haurà ara i sempre.
    Una forta abraçada.

  • No ho puc trobar més encertat[Ofensiu]
    Jaumedelleida | 07-04-2015 | Valoració: 10

    Efectivament, tal com expreses, la cosa encara persisteix. Potser que ara no ho diguin d'una manera igual, però la intenció segueix essent la mateixa. La del domini d'una llengua sobre l'altra.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Sebastià Climent

Sebastià Climent

173 Relats

313 Comentaris

140528 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però fa anys que resideixo a Lleida.


sebastiacliment@gmail.com