HABITACIÓ

HABITACIÓ

He despertat la consciència enmig d’una nebulosa espessa i amb prou feines puc moure les parpelles. La claror que filtra el cortinatge lleu de la finestra em castiga els ulls com si hi tingues sorra refinada de platja. No conec del cert si és el reflex de la llum o tot el meu entorn vesteix gairebé de blanc apagat i un enteranyinat de cucs transparents apareixen a l’abast de la meva vista. M’adono que només puc remenar els ulls, tinc el cap immòbil i estic sol, tinc el cos rígid i solitàriament perdut. M’esforço amb desfici, o m’ho sembla, per obrir els calaixos de la memòria a la recerca d’un enteniment i penso que algú ha passat abans que jo i s’ho ha endut tot. Cau i net en un buit immens on el silenci és la partitura sonora del meu jo i rebolca les imatges inconnexes en un remolí d’aigua invisible que m’aclapara. Les meves oïdes tot just comencen a intuir la ingravidesa d’un xiulet rítmic que em regala la paraula temps i el sento per damunt del meu cap, al meu darrera, o potser cap a un costat. Faig un tempteig intuïtiu d’amorosir els meus llavis petrificats i la llengua resseca ensopega amb un entrebanc plastificat, sense sabor. Demano auxili a les meves mans que no m’escolten i començo a endreçar alguna cosa mentre el meu cos gravita sense pes o simplement no és meu ja. Un lleuger rebombori de veus distorsionades arriba fluint al meu racó, sense bitllet de tornada. Ombres només al meu petit domini on encara jo a les palpentes de tot, em sento orfe de la meva història. No soc ningú dins el meu magí sense les respostes que em demanen. Soc l’alumne delerós de fer content la mestra tot esperant un somriure sonor. Un focus de llum dansa entre les mans d’algú i els meus ulls al ritme dels interrogants descompassats. I jo lluito per encertar un ple que maridi amb l’aprovació, desconeixedor del premi però amatent, mentre una veu amable i dolça em xiuxiueja que em reconegui en un mirall de mà que traspassa el meu davant i m’escriu amb l’alè he tornat a néixer.