Gos que cerques la luxúria!

Gos que cerques la luxúria!
Gat que empaites la fortuna!
Adoneu-vos que la nit estova l'asfalt
i els vostres intents mortifica
de fer vostre el regne de la lluna.
La nit encega el metall.

Batalla sempre perduda
amb tòrrida amargura.

La via és un mur que separa la meta
de l'orígen i fa pagar un peatge.
Cruel peatge fronterer
que et mata i et condemna
a fer l'últim viatge
i t'assegura ser el darrer.

Seguiu els impulsos que us duen
al vostre regne i la vostra candidesa
és cultiu de sanguinaris palafangs
o de pneumàtics que us assetgen.
Us acuso! homes de deixadesa
de crims impunes contra cans
i gats que es passegen.

Els cavalls de ferro son voraços
i no distingeixen un abrupte del terreny
d'un cos bellugadís que de sobte
envaeix la calçada i que per nassos
és esclafat tot de ple
Animals no han estat mai cridats a l'ordre!

Animal que desconeixes
les fronteres llises i rectes
por em fas i pena, ai las!
Qui sinó tú em treus de polleguera!
Quan t'alliberes i la carretera abordes
tot l'amor dels homes perdràs.

L'estima que us té l'home,
s'esvairà quan a la carretera
els reflexes siguin ineficaços.
Gat, Gos que no tens hora!
Carretera que és severa!
Animal que quedes fet pedaços!

Sou cadàver sense sentit.
Quan no hi ha escapatòria
i quan els fars us enlluernen
us manen a l'oblit.
Ningú farà memòria
de la vida no-eterna.

Potser qui et va retirar,
el més sensible va ser.
Si el teu cos romàn inert,
perill pel conductor tindrà
i per ell vergonya ha de fer
ni que passi el vintè.

No és corregible l'instint animal.
No és la llibertat, no la moral.