Cercador
GLOPS DE SOLITUD
Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs- Compartir:
Em bec la solitud com si fos ratafia:
a poc a poc, glop a glop.
Què puc fer, si no?
Llargues estones assegut al sofà
guaitant el rellotge de paret que tinc davant.
Escolto el tic-tac monorim i em ve la son.
Faig una becaina,
interrompuda de tant en tant per un dolor
corrosiu a les cervicals.
I un altre cop el tic-tac.
I un altre cop la son.
I un altre cop la becaina.
I tu, on ets?
Fidel Gangonells i Borràs
Comentaris
-
Una bona reflexió...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 21-09-2023 | Valoració: 10
Que m'ha fet pensar com et trobes en una situació, bevent la ratafia. (Cosa que no sabia). És un dilema entre el beure i el temps que passa.
Ets molt enginyós, Fidel.
Enhorabona.
Cordialment. -
Com tot a la vida[Ofensiu]Carme Alcoverro | 26-07-2023
A mi la ratafia em costa d'empassar, no així la solitud... suposo que d'això es tracta; de vegades és un glop que ve de gust, d'altres no tant... com tot a la vida.
M'agrada l'escena que descrius! -
Lentament [Ofensiu]Andreu Martí i Cortada | 23-07-2023
La solitud i la ratafia es beuen a poc a poc, cal valorar-les. I unes curtes becaines sempre van bé, ens aporten la lucidesa necessària...per tornar a la realitat de la solitud.
Bonic poema! -
Estones volgudes...[Ofensiu]llpages | 22-07-2023
si van seguides de moments amb companyia, un equilibri entre solitud desitjada i no saber estar sol/sola. Un bell poema que juga amb aquest equilibri. Enhorabona, Fidel!
-
La solitud....[Ofensiu]Rosa Gubau | 22-07-2023
és un fet que tots haurìem de passar en algun moment, per conèixer-nos millor, tot i que si no és desitjada, és una altra cosa, i pot ser una situació molt dura.
Bon poema Fidel.
Rosa. -
Beu i viu[Ofensiu]ales de foc | 20-07-2023
De vegades s'ha de valorar i fer un tastet de la solitud.. Sigui a glops o a raig..
Gracies pel teu comentari. Sí que estic enamorada. De la meva villa Blanca i la seva gran rialla que costa tant d'arrencar-li i que es tan bonica...
Ens llegim