Gaudint dels cinc sentits.

Un relat de: Naiade

Quan surts del brogit de la ciutat, apartant-te dels lligams que et tenen atrapat dins el sistema de vida que ens ha tocat viure. Comença la desintoxicació.
Fora el neguit diari d'horaris imposats, obligacions que ens aclaparen i esmorteeixen els sentits, per deixar pas al retrobament amb nosaltres mateixos, seguint el ritme que el cos, integrat dins la natura, ens marca.
La tranquil·litat dóna pas al pensament, deixant divagar la ment, te n'adones de que existeix una altra vida que pateix en silenci el nostre obligat abandó.
Amb altres sentits observem l'entorn, el cel, el mar, la terra, els arbres, els animals, tot ens acull dolçament, seguint el seu cicle, encara que no els fem cas, ni ens hi fixem.
Amb altres orelles sentim els sons que emet cadascun. Les branques dels arbres movent-se al vent, marcant la pauta per orquestrar música amb l'acompanyament del refilar dels ocells. Sentim la mar que gemega, deixant-se bressolar per les ones que esclaten sense parar. Sentim el rugit del cel quan la tempesta s'acosta i el lent cruixir de la terra, amb la suau cadència de una mare, queixant-se del dolor que li estem infligint. Només quan els elements poden amb la seva paciència, esclata la fúria dins les seves entranyes i notem els efectes incontrolats que fan tremolar tot el que tenen al seu abast.
Amb altres ulls observem el que ens envolta, contemplem la bellesa que es desplega al nostre entorn. Natura engalanada, lluent, exuberant, mostrant tota gamma de colors i formes, esperant la nostre admiració.
Les olors son més intenses, i gaudim dels aromes. Ens deixem seduir per la fragància de la mimosa, la rosa, el gessamí.... De les plantes guaridores com la marialluïsa, farigola, romaní... Fins i tot les pudentes com la ruda que desprèn aquella ferum que atrau les papallones, i ens serveix de remei. L'olor de la terra mullada desprès de la pluja. La salabror de la mar. L'aroma que emeten els nostres cossos delerosos d'amor. Flaires de menges casolanes, de pa cuit amb llenya, ens obren la porta de l'altre sentit. El gust i fa que tastem aliments, vins, i altres malvasies. Degustem els fruits de l'amor lentament tastant poc a poc com gourmets aquesta meravella que els mals costums ens fan empassar de cop i ràpidament, sense temps per assaborir aquest regal amb que la natura ens obsequia.
Aprenem a retrobar el tacte que imprimeixen les carícies, deixant-te endur pel instint acariciant amb delit el cos de l'amant, notant com la pell s'escalfa, sua i estremeix de plaer. La suavitat de la pell d'un nadó. La sorra sota els peus descalços. La fredor de la mar. L'escalfor del sol. La brisa marina, que ens acaricia. L'empremta que deixa el vent acaronant el nostre rostre............
A través dels cinc sentits ens adonem que nosaltres som també part d'aquesta natura, tot hi és per alguna cosa, tot té la seva utilitat. Fluïm junts desenvolupant processos, intercanviant etapes, compartint matèria.
Connexions de vida, efluvis d'essència captats pels sentits, la nostre eina per absorbir i captar l'entorn. Desplegant enllaços fets del material dels somnis.




Comentaris

  • sise sentit[Ofensiu]
    Rocafort | 16-01-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat mòlt la narració, i sobretot la manera de fer-la. Traspua espontaneïtat que s'expressa amb la pluja de idees que vas deixant anar i amb la rapidesa que passes de una al altre deixant que el lector les acabi si es capaç de parar-se a reflexionar deixant a banda el neguit per descobrir la continuació de la narració.
    Felicitats Naiade

  • sise sentit[Ofensiu]
    Rocafort | 16-01-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat mòlt la narració, i sobretot la manera de fer-la. Traspua espontaneïtat que s'expressa amb la pluja de idees que vas deixant anar i amb la rapidesa que passes de una al altre deixant que el lector les acabi si es capaç de parar-se a reflexionar deixant a banda el neguit per descobrir la continuació de la narració.
    Felicitats Naiade

  • Ja...[Ofensiu]
    Bonhomia | 01-11-2007 | Valoració: 10

    ...m'agradaria, creure en tot això! Jo sóc més aviat de ciutat, d'esquivar la contaminació que se't presenta davant el rostre quan passa un camió, i també altres olors creades pels éssers humans.
    M'ha semblat un relat molt metafísic, plè d'expressions i paraules fantàstiques que composen una contratesi del món de vanguàrdia.

    Una abraçada


    Sergi

  • Amb tots els sentits[Ofensiu]
    Avet_blau | 31-10-2007 | Valoració: 10

    sovint quan camino entre la fageda
    encesa a la tardor, penso,
    ... quina meravella de colors...

    Però sento un ocell cantant,
    que no localitzo, pero que m' esborrona la pell
    amb la seva llibertat, quin so... tan dolç!

    I oloro la terra amarada de suor i les fulles
    mentres tanco els ulls ...

    Estic mastagant una branca de romani
    que m' omple la boca de sabors....

    I abraço el vell avet de la tartrera,
    centenari, savi, malalt.

    La seva centanaria pell, em dona força,
    es una caricia tendre ,
    que em dona il.lusió i vida:
    Sempre.

    Avet_blau

  • Preciós!!![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 15-10-2007 | Valoració: 10

    Quines descripcions! Superbes, de debò. Has treballat el lèxic de tal manera que trasllades als lectors i lectores els sentits que descrius amb tanta cura. Si una mena d'objecció podria fer-te, és que podries encara polir una miqueta més encara el text: intentar evitar alguna redundància (com ara "Les olors son més intenses, i gaudim dels aromes". No fas servir la mateixa paraula, i això mereix un chapeu!, però en aquest cas el sentit és idèntic ["olor" i "aroma"] i potser podries prescindir de la segona ["les olors són més intenses, i en gaudim"]. També hi ha un seguit de punts, quan els punts suspensius són només tres. Però això ja és per ser perepunyetes. El text és magnífic, de debò, i amb el teu permís me'l clico a favorits!

    Una abraçada,

    V.

  • Deliciós trajecte![Ofensiu]
    Unaquimera | 03-10-2007 | Valoració: 10

    Absolutament d'acord amb tu!
    El neguit, les presses, la tensió, l'estrès, o qualsevol altre mot que designi aquell atabalament que ens impedeix gaudir amb plenitud de les sensacions, és el pitjor enemic de la sensibilitat.

    Has esbossat un trajecte deliciós per la majoria de tresors immaterials que ens ofereix la natura o l'activitat humana! I jo l'he recorregut amb un somriure de complicitat...

    T'envio una abraçada plena de remors de fulles seques que dansen una sardana pels carrers on avui se sent l'aroma de la pluja i els raigs del sol que intenta sortir pinten reflexos damunt les gotes que es balancegen per tot arreu,
    Unaquimera

  • Connecto i Comparteixo[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 02-10-2007 | Valoració: 8

    Viure els 5 sentits enriqueixen. Hi han algunes més oblidats que altres. Per exemple, el tacte.

    El que també és molt bo és fer-ne combinació i complementació conscient. Ajuda a viure més la vida amb atenció i relaxa.

    Per exemple, puc gaudir d'una sortida de sol a la platja. Estic mirant. I també oloro l'aire que em porta la mar. I toco la sorra humida.

    Jo em dedico a Formació i de tant en tant ofereixo un Taller anomenat "El llenguatge dels Sentits".

Valoració mitja: 9.71

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

246 Relats

1711 Comentaris

275411 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com