Gallina bullida

En Juli marxava cada vegada més amb la moto a cervesejar amb els amics. Va començar un dia i va esdevenir un costum dels diumenges tarda-vespre. Després, dels dissabtes també. I més endavant, dels divendres.

L'Helena es quedava, teixint. Tenia molts encàrregs. La deixava asseguda davant la tele, a l'ample menjador escassament carregat perquè la llana xuclava temps de treure la pols i la col·lecció de figuretes Lladró regal de noces dels oncles rics d'ella d'Otinyent no en volia i més valia guardar-les ben embolicades en una caixa al garaig. En Joel era a la seva cambra, ordinadorejant. S'hi podia estar dies. No li deien res. No havia servit per treure's un primer de batxiller i s'havia fet el malalt per no passar vergonya. El mòdul mitjà tampoc li va ser fàcil i la cara de mal de panxa i de cuideu-me se la sabia tan bé! Era l'únic fill. L'Helena s'hi havia dedicat tant que s'havia passat. Quan tenia setze anys encara el dutxava, li duia l'esmorzar al llit, intentava allargar el Tió. I el nano ho aprofitava per a tenir l'últim en tecnologia (que si tablets i tablots, que si emepetrés emepequatres fins a emepequinzes i més, jocs de la wii i de la wuu, laptops, ipads i ipeds -sorollosets- i un inacabable etcètera).

L'Helena era traçuda fent mitja i quan amb en Juli van trobar que en un poble veí es traspassava una merceria, van decidir que la dona se'n fes càrrec. Això significava dedicació, temps. I a ella li feia il·lusió.

En Joel no es va prendre gens bé la nova situació. Amb cara llarga i aspecte rabiüt sovint n'engegava alguna:

-Aquesta botiga...li calaré foc!
-Odio la merceria!

Però l'Helena entenia que el fill havia d'aprende a adaptar-se, tot i que continuava adorant-lo amb atencions i consentiments tant com podia, com ara les lioneses i el pernil ibèric pota negra.

L'Helena va haver de parar d'anar al gimnàs on practicava pilates i hip-hop. La llana estava de moda, molt de moda, i la gent demanava roba per a nadons, i bufandes, jerseis, abrics. O que els confeguís ella o bé que els n'ensenyés i dirigís. I la clientela mana. L'Helena era feliç, el seu somriure lluïa com els botons d'iridiscència nacrada. La feina era dura, agraïda, la satisfacció gran.

L'Helena no donava l'abast i un cop a casa, a la que podia, agulles a les mans i es transformava en una aranyeta pacient, amb un moviment continu, una passada, una altra, hores i hores i piles i piles de peces flonges i suaus que apilava. I ben cansada anava al llit on s'adormia plàcidament com un pollet content.

L'Helena no passava gaire dels cinquanta anys i no obstant la menstruació no havia estat generosa amb ella: feia temps que l'havia abandonada. Per això la dona s'havia de cuidar, per herència genètica també. Tendia a engreixar-se i les canes l'havien començada a visitar quan la seva edat tot just tenia el 2 al davant.

En Juli mirava l'afabilitat blanca i ensucrada de la seva dona. Se la mirava massa. Semblava una gallina ponedora, grassa i escarxofada, en una existència ben flàccida. En Juli va començar a no poder suportar aquella visió. L'Helena era una iaia que no tenia ganes de cardar feia trimestres, l'Helena que planxava i endreçava i cuinava i netejava i que tenia uns pits grossos i caiguts en un cos sense líbido, sense cap crida a la voluptuositat. Això desinflava necessitats massa fortes per ser somortes i inflava idees d'embrions massa forts per ser somorts.



Quan en Juli va demanar-li de separar-se ella no s'ho podia creure. Mai li hauria passat pel cap. En Juli no va dir gaire gran cosa més: que s'avorria, que volia canviar de vida. I ella, per amor, va fer el que li demanava: va marxar amb els diners que ell honestament li va donar que eren el valor de la meitat de la llar, i va llogar un piset.

En Juli, moto aquí moto allà, havia conegut una veneçolana i tant ella com ell eren de necessitar 'marxa'. La va dur a viure amb ell, no va trigar gaire. En Joel es posava els cascos i no feia cas si sentia gemecs i panteixos i esbufecs i crits perquè es passaven el dia cardant. Un cop els va trobar al sofà fent un 69 i allò va fer que 'una cosa' se li despertés. I visitar pàgines porno va ser el seu nou costum. Es passava el dia pelant-se-la. No estudiava, no menjava, només tenia el sexe al cap. Fins que un dia que en Juli era fora a treballar va entrar a l'habitació de la parella i va aconseguir fer de tot amb la dona, no podien parar.

En Joel va fugir amb la Lucrecia, que va trobar el fill més ben dotat i més energètic.

En Juli va trobar una brasilera molt sexy i marraneta, la Gingerina.

L'Helena resava davant una icona d'una Mare de Déu ploraire, que ella les llàgrimes ja les havia exhaurides. Tot i encara estimar pare i fill. I tot i guardar les roses que ell li regalava de promesos i que ella assecava. I tot i tenir com clavat per punyal que el seu nen no hagués volgut anar a viure amb ella...perquè no hi havia ordinador!