FRUSTRACIÓ

Un relat de: kefas

Estic adolorida. De tantes que en tinc, no puc comptar les rascades i traus que em cobreixen la pell. També estic molt trista. En aquest racó fosc, sola i desinflada, en comptes de dedicar l'escassa energia que em queda a plànyer ma desgràcia, només puc pensar en la meva companya. Ens coneixem des del principi i sempre hem estat juntes. Hem compartit l'admiració de molts ulls i les esperances de triomf. Fins avui, quan m'han triat a mi. He notat la seva espurna d'enveja i odi quan m’han agafat per anar al portal de la glòria. Però les coses s'han torçat i ara és ella la que arrossega totes les mirades i és objecte de desig. Des d'aquesta nit trista puc escoltar-ho. Oh, què està passant? He sentit el crit que porta a l’Olimp! L’assistent acaba d'entrar i m'agafa. No pot ser! Em fa un petó en el bony més brut que tinc. Puc sentir la seva alegria i afecte. Però, oh, ràbia, això només vol dir una cosa, la meva companya acaba d'entrar a la porteria en el gol de la victòria. Passarà la fi dels seus dies en una vitrina mentre jo em podreixo en un abocador.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: