Freds i presents

Un relat de: Marteta
No crec en el pas del temps com a teràpia emocional per a que els sentiments minvin fins a desaparèixer d’ells el dolor, i esdevenir un simple record més. Crec en la vivesa dels moments, de la perennitat d’aquests en una memòria que mai mor.

I que et recordi càlid com eres, però també amb la fredor que tant temps després m’has inspirat.

Viu dins meu, records, paraules, tactes i emocions. Càlids i absents. Freds i presents. Callen però no moren, viuen submergits en un silenci permanent.

Comentaris

  • Calent i fred[Ofensiu]
    Bonhomia | 09-01-2015 | Valoració: 10

    Un relat per a la realitat d'aquella escalfor, que tant ens fa somniar i tu ho exposes valorant la positivitat de la distància.


    Sergi

  • El cervell[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 08-12-2014 | Valoració: 10

    Marteta, toques un tema apassionant. El temps ho cura tot, o no? Hi haurà gent que et dirà que sí, hi haurà gent que et dirà que no. Suposo que depèn del cervell de cadascú, de la capacitat de conviure amb els records, positius o negatius,de cadascú. Jo no puc oblidar el passat, forma part de mi. Si que millora en tot cas, la percepció dels fets negatius i es pot arribar a conviure positivament amb ells. Em costa arribar fins aquí, però et puc reconèixer que es pot aconseguir. La sensibilitat de cadascú també és un altre factor a tenir en compte. I els que ens agrada escriure, crec que en tenim una mica i, si més no, ens fa pensar. M'encanta llegir-te i que em facis pensar. Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

227 Relats

394 Comentaris

165853 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Professora de filosofia.