La meua estrella (èxit/fracàs)

Et seguiré llegint. M'ha agradat molt.
Molt crític.
Un petonet*

Molt ben escrit, si parlem de la forma. Una gran metàfora, si ens referim al fons. Els diners calen per a viure tranquilament, no ens enganyem, però quan van més enllà, quan esdevenen la meta d'una vida, l'esquellot llunyà que ens promet una felicitat il·limitada, llavors ja ens estan fent mal. Més val comprar estrelles d'aquelles que serveixen per a jugar en família, per a veure nevar rere els vidres prement una mà que t'estima; estrelles que no et convertiran en la persona més popular del món, que no despertaran lloances, ans la senzilla companyia dels qui t'accepten per tu mateix. Això no ho entén tothom, perquè no ho sent tothom. La disminució humana que afecta a la sensibilitat és la pitjor de totes. Molts dels qui n'estan afectats, ni hi veuen, ni es creuen del tot que els altres hi vegin; de fet no els parlis de colors perquè mai no els han vist, i et diran que no saben per on agafar les teves paraules.
Em quedo amb el teu relat senzill i ben escrit i me l'afegeixo als meus relats preferits. Penso llegir-me'l de tant en tant per a refer el camí quan desbarri.

En acabar el teu relat m'ha quedat dins del cap la imatge d'aquesta estrella preciosa i fugissera. Tot allò material que es podia comprar durant tota la història, sembla perdre importància i lluïssor.
Fins a on és capaç d'arribar l'ésser humà per aconseguir donar forma a un somni?
El desig de posseir no sembla tenir aturador, encara que la major part de les vegades capturar o comprar quelcom que semblava molt important, acaba deixant una sensació de buidor indescriptible.
M'agrada la forma del relat, aquesta barreja de realitat i fantasia que el fa diferent.
I si el gos va enterrar l'estrella com si fos un os? I si se li va escapar de la boca per tornar al lloc que li pertocava? I si es va fondre o esmunyir com tot allò que no vol estar engabiat?

He fet un petit repàs a la teva obra, recordo haver-te llegit més vegades. Em va impactar molt el relat de "Háblame en cristino, maldito catalán"
He vist el teu missatge al fòrum, gairebé "desesperat", en un dia plujós de festa.
Cada cop som més gent i és impossible arribar a tothom, això no vol dir que no interessi allò que escrius. Crec que tens força i estil, sobretot tenint en conte la teva edat.
El més important és fer allò que t'agrada i sentir que cada t'omple més.
Una forma de que et comentin és comentant!

Petons des de les terres de ponent!