Fot el camp del meu cap. (Versió extesa)

Plou moltíssim i m'he hagut d'arrecerar sota els porxos de prop de l'insti. Però m'és igual, la Janina m'ha dit que sí, sortirà amb mi dissabte. La portaré a berenar a alguna granja del carrer Petritxol -si no me l'enrotllo com a mínim em prendré un bon suïs- i després anirem a mirar discos al carrer Tallers.

- JANIN, JANIN... ENSENYA'M A RESAR...

Com? Un altre cop era allà! Pensava que me n'havia desempallegat però en Roger Mas ha tornat per mortificar-me.

- I WAS A SIXTEEN YEAR OLD BOY WHEN YOU SOWED THE SEED WITH YOUR BLUE EYES...

- Què collons hi fots aquí? He llençat els teus cinc discos, fins i tot he esborrat els MP3os que tenia a l'ordinador. Tu no existeixes! Ets una mala passada de la meva ment malalta!

- QUE JO SÓC UNA MENTIDA PERÒ QUE EL MEU COR ÉS SINCER.

- Tinc coses millors en les que pensar i no ho puc fer si m'assetgen les aparicions sobtades del cantautor del moment. Si almenys se'm materialitzés Jesucrist ho podria atribuir a un suposat fanatisme religiós, però per molt que t'hi assemblis, amb aquesta mitja meleneta i la teva barbota, no fas més que recordar-me que no estic bé del cap.

- D'UN COP SEC AL CONY ES PARTIRÀ EN DOS LA ROCA.

- Me cago'n el cantautor solsoní i la seva prosa poètica musicada! Dubto que cap de les lletres de les teves cançons siguin un bon consell en aquest punt de la meva vida. Fuig d'aquí!... Bé... Fot el camp del meu cap!

- I LA PLUJA ES VA ASSECAR, I ELS NÚVOLS ES VAN OBRIR...

Sí. Ha parat de ploure, ell ha marxat, però jo torno a casa tot ratllat. Estic convençut de que als meus companys de classe no se'ls apareixen en Dominique A o en Joan Miquel Oliver... Bueno, al profe d'anglès segur que se li presenta en Bob Dylan. No és gaire normal que ens posi tants exercicis de "Fill in the gaps" amb les seves cançons. Mola, però no és normal.

***

Ja ha arribat el dia. M'afaito els quatre pèls que tinc a la barba i em deixo el borrissol que fa que llueixi unes patilles d'un color més clar que la resta dels meus cabells. Els col·legues se n'enfoten però jo crec que em fan semblar més gran. Espero que ell no faci acte de presència en tota la tarda i em foti enlaire el plan amb la Janina. Avui triomfaré.

La Janina sembla tan nerviosa com jo mentre xarrupa el seu cafè amb llet i jo em jalo el segon trosset de brownie. Sí, però ella no pateix per si se li presenta la cantant de La Oreja de Van Gogh de cop i volta dins el tarro.

Oh no! Avui no! Per què haig de viure turmentat per la sobtada presència del meu cantant favorit.

- Com m'has trobat?! Per què em segueixes a tot arreu?!

- UN VELL SOMNI M'HA DEIXAT A LES PORTES DE CIUTAT.

Crec que he parlat en veu alta, la meva cita se n'anirà en orris.

- Et trobes bé Jordi? Amb qui parles?

No ho puc aguantar més. Haig de fer fora d'aquí a aquesta al·lucinació de mirada i gest d'autosuficiència i veu profunda. Ara que ho penso, és un paio força repel·lent.

- Marxa d'aquí! No et vull tornar a veure més!

Merda! He tornat a cridar i la Janina s'aixeca tot espantada.

- Ja m'havien dit les meves amigues que eres un tio rarot. No pateixis, no et tornaré a dirigir la paraula. Estàs com un llum de ganxo.

- No. Janina, espera, t'ho puc explicar...

- MICHELA, WHERE HAVE YOU GONE? MICHELA, I DON'T KNOW WHY.

- M'has tallat el rotllo de mala manera, cabronàs! Això no t'ho perdonaré mai. Com puc portar una vida normal si t'he m'apareixes cada dos per tres cantussejant les teves estrofes inintel·ligibles?

- TU FES COM SI NEDESSIS EN UN LLAC COBERT DE FLORS.

S'ha quedat a gust el tio. Però me les pagarà.

***

No puc explicar el que em passa als meus vells. Em duran al psiquiatra i m'inflaran a pastilles. Només cal veure lo ensopit que va pel món en Guillem després de que sons pares el portessin al "loquero" a que li tractés els atacs d'ansietat. Jo he trobat la solució definitiva.

Sóc al teatre on d'aquí a uns moments en Roger Mas oferirà un tastet de les noves cançons que conformaran el seu sisè disc, encara per ser publicat. Avui aclarirem les coses.

Un cop surt a l'escenari no em costa gens enfilar-m'hi i dirigir-me cap a ell. Per fi s'acabarà tot. Trec el ganivet amb el que mon pare talla el pernil els caps de setmana de sota la dessuadora disposat a clavar-li tantes vegades com calgui i en tants llocs com pugui fins a veure'l mort.

- Fot el camp del meu cap, fill de la gran puta!

Però de cop em veig atrapat entre els braços d'un "segurata" enorme mentre sento com crida tot l'auditori i veig els ulls atemorits del cantautor. Em falta l'aire ara que aquest goril·la em té immobilitzat agafant-me pel coll i el cap. No li deu representar cap mena d'esforç retenir un xavalet com jo a un paio tan gros. El ganivet ja fa estona que m'ha caigut de les mans quan tot se'm fa fosc.

***

M'he despertat lligat a un llit, massa relaxat per haver dormit en condicions normals. Crec que sóc a l'hospital. Si més no, hauré aconseguit el meu propòsit. Em diagnosticaran esquizofrènia, o alguna cosa d'aquestes, i la medicació posarà fi a les meves al·lucinacions. Potser podré tornar a escoltar les seves cançons i tot.

S'obre la porta i entra qui suposo que és un metge amb bata blanca. Mentre la tanca d'esquenes a mi, entreveig a un policia que munta guàrdia fora. Hauré acabat amb el meu malson però crec que m'he ficat en un bon embolic.

Quan es gira el facultatiu i sóc capaç de veure-li la cara, no m'ho puc creure... És ell! I ara em mira amb un somriure burleta als llavis.

- AL RUSC ENCARA HI HA MEL.