Fot el camp del del meu cap. (Tema: Bogeria)

Plou moltíssim i m'he hagut d'arrecerar sota els porxos de prop de l'insti. Però m'és igual, la Janina m'ha dit que sí, sortirà demà amb mi. La portaré a berenar a alguna granja del carrer Petritxol i després anirem a mirar discos al carrer Tallers.

- JANIN, JANIN... ENSENYA'M A RESAR...

Com? Un altre cop era allà! Pensava que me n'havia desempallegat però en Roger Mas ha tornat per mortificar-me.

- I WAS A SIXTEEN YEAR OLD BOY WHEN YOU SOWED THE SEED WITH YOUR BLUE EYES...

- Què collons hi fots aquí? He llençat els teus cinc discos, fins i tot he esborrat els MP3os que tenia a l'ordinador. Tu no existeixes! Ets una mala passada de la meva ment malalta!

- QUE JO SÓC UNA MENTIDA PERÒ QUE EL MEU COR ÉS SINCER.

- Tinc coses millors en les que pensar i no ho puc fer si m'assetgen les aparicions sobtades del cantautor del moment. Si almenys se m'aparegués Jesucrist ho podria atribuir al fanatisme religiós, però per molt que t'hi assemblis, amb aquesta mitja meleneta i la teva barbota, no fas més que recordar-me que no estic bé del cap.

- D'UN COP SEC AL CONY ES PARTIRÀ EN DOS LA ROCA.

- Me cago'n el cantautor solsoní i la seva prosa poètica musicada! Dubto que cap de les lletres de les teves cançons siguin un bon consell en aquest punt de la meva vida. Fuig d'aquí!... Bé... Fot el camp del meu cap!

- I LA PLUJA ES VA ASSECAR, I ELS NÚVOLS ES VAN OBRIR...

Sí. Ha parat de ploure, ell ha marxat, però jo torno a casa tot ratllat. Estic convençut de que als meus companys de classe no se'ls apareixen en Dominique A o en Joan Miquel Oliver... Bueno, al profe d'anglès segur que se li apareix en Bob Dylan. No és gaire normal que ens posi tants exercicis de "Fill in the gaps" amb les seves cançons. Mola, però no és normal.