Fornicar és una paraula molt lletja

No entenc el significat, la tesi, el fil conductor. On vols anar a parar?

... forniquem, si voleu, però no ens matem, si us plau.

Mira Marc Vers, el teu relat no m'agrada gens. Però gens ni mica. Ara bé, és fantàstic que l'hagis publicat, perquè no crec que hi hagi molts mestres en l'art de l'escriptura prop, així que tots hem de ser lliures d'escriure el que volguem i com volguem.
Jo he intentat entendre't i no ho he aconseguit: no és només culpa teva, pots estar-ne segur.
Bé, espero que els comentaris no et tallin les ales. Continua escrivint i trobaràs la bona manera de fornicar amb les paraules.

..."destacats" i m'ha cridat l'atenció..
Desballestat, ambigu, incomplet, desllavassat... No estic gens d'acord amb el plantejament, ni amb el desenllaç.
Si "fornicar" és una paraula lletja.... per què no ens quedem amb una expressió ben nostra, com per exemple, "fer-ho"? I et quedes tranquil.

He llegit el teu relat i m'he quedat enganxada al pàrraf final; no se si ho he acabat d'entendre i no se si l'he de comentar, ja que sembla que va dirigit als homes... ja t'he dit que tinc dubtes al respecte, pero... vols dir que no es cosa de dos: dues persones, dos sexes, dues veus, dues opinions, dues decisions... conjuntades!
Sort
Pell

no ho acabo d'entendre...
Ja t'han dit i no hi incidiré, doncs penso que ha estat un relat mal transcrit, la idea vull imaginar que n'era una de ben diferent a la que traspúa el que has publicat.
Fornicar és una paraula lletja? osti... ara ja m'he quedat clavada!.
Bé, espero no et molesti el comentari, però entenc que en pivot i d'altres et diguin el que t'han dit... jo faré com si no ho hagués llegit...

Endavant i obre els ulls! (de molt bon rotllo, doncs cadascú té la llibertat d'opinar, tu escrivint el que penses i d'altres rebatint-ho)

angie

Dur atac als homes que estimen( més bé no estimen) així, molta gent disgustada per aquets text, sobretot el pívotatòmic, bé esta, però rebaixa el tó, no cal tanta passió.

no entenc el perquè d'aquest relat, sembla com si li volguéssis dir algú en concret, però si en contra et dirigeixes als homes en general, només dir que vas molt però que molt eqivocada, no pots generalitzar tant les coses. Pel que fa al relat m'ha sigut complicadet de llegir per l'abundància de faltes i l'estil, cadascú té el que té això està claríssim. Bé, ànims a continuar escrivint, però sense mala llet eh, curra´t-ho una miqueta més, perquè més que un relat semblava una acusació a algú pel que he sentit mentres l'anava llegint.
Ciao!

Sincerament no l'entenc....em sembla una de les tonteries més grans que hi llegit en temps, en això et felicito.

...m'has deixat quan m'has dit que eres un tio. Bé, això no canvia res del que t'he dit, excepte que em sorpren que sent un home i no trobant-te dins del col.lectiu de cafres que, per desgràcia, donen mala imatge a la immensa majoria restant, facis escrits com el que ens ha portat a la nostra petita trifulca.

M'ho hauràs d'explicar molt bé a la propera trobada de relataires, això!

Una abraçada

Rosella, el teu darrer missatge, de veritat que m'ha arribat al cor.
Jo també prefereixo mil vegades tenir-te com amiga, així que donem per enterrada aquesta destral dels nassos.
T'ho torno a dir, accepta tu també les meves més sinceres disculpes pel to borde dels meus missatges. La veritat és que em vaig sentir molt ofès i vaig reaccionar de la pitjor manera. O sigui que, per enèssima vegada, perdó.

T'agraeixo igualment les floretes i aquest 10 que m'has posat (i que ni jo mateix m'hagués posat ja que dels 15 contes -que dubto que t'hagis llegit- n'hi ha força de molt imperfectes). De totes maneres, m'agradaria molt saber la teva opinió (sincera, plis) de qualsevol altre dels meus escrits. A canvi, et prometo fer el mateix (però molt millor que la darrera vegada, okis?).
Jo també espero veure't en la propera trobada relataire, però no per fer les paus (que ja estan fetes) sino per fer-la petar una estona amb una nova amiga.
Una abraçada.

...que em parlis de respecte i civisme quan firmes un relat on, alegrement, poses a parir a tot el gènere masculí i et quedes tan ample. Dius que no m'has fet res? El teu relat, com a home que sóc, m'ha ferit profundament. Així que, si no t'agrada que et diguin coses fortes, medeix primer les teves paraules en relats com aquest que signes.

Amb tot, si t'he ofès, et demano disculpes (que, per cert, és molt més del que has fet tu amb mi...)

Tot el que et dic en el missatge anterior, és per tu en particular. No per les dones del món en general.
Perquè em consta que, malgrat que el teu text sigui un nyap, pessimament redactat, terriblement ofensiu i gens reflexionat, el món està ple de dones que són capaces d'expressar el que senten d'una manera infinitament millor.

per cert, el "mareix" inicial és "mereix"...

Vaig a ser-te brutalment sincer... No solc ser-ho, de veritat, però crec que un text com el teu no es mareix una altra cosa.

Ni m'agrada com està escrit, ni m'agrada el to que utilitzes, ni m'agrada que m'incloguis en un sac tan gran com aquest "Homes" que fas servir tan alegrement.

Francament, si vull sermons, me'n vaig a missa (de fet, com que no en vull per això no hi vaig mai...).

I parlant d'estil, que en el fons és el que interessa en una pàgina literària, aquí et deixo unes reflexions sobre el teu:

Com m'emprenyen aquests tipus d'homes que penses (suposo que és "pensen") que l'orgasme és un mite, o que només serveix per mantindre ("mantenir", "mantindre" no existeix) el control sobre el home.

Homes, principalment, fer l'amor, follar o com vullgau dir-ho és una ("un", privilegi és masculí. Sembla una tonteria, però les concordances de gènere són importants...) privilegi del qual tot hom pot tindre ("privilegi del qual tot hom pot tindre", quina frase més deliciosa! Jo, potser, n'hagués utilitzat una de més correcte com "privilegi del qual tothom pot gaudir", però si el que pretenies era entrar al record Guinness d'imperfeccions -"tothom" s'escriu junt i "tindre" és "tenir", a banda de com de discutible n'és la frase en sí...-), però que escasos ("escassos", amb dues "s") essers sabeu fer-lo.

Un il·lustre membre de l'ONU digué un cop això "La pau ha de treballar-se, ha de cuidar-se, polir-la i donar-li forma".
Bé doncs, aquesta màxima es pot utilitzar tamb´ (falta una e, no està de més llegir-se el text un parell de cops abans de penjar-lo al web) per estimar.

L'amor, la relació amb algú que estimes, fer l'amor, és un present que s'ha de cuidar, polir, treballar.A tots aquells que els agradaria sentir l'amor sapigau que un estim at (aquí sobre un espai, torno a dir el mateix sobre rellegir el text abans de penjar-lo) o una novia no és un joc, cal gent responsable per dur a terme una fet ("un", fet és masculí) com és fer l'amor ("dur a terme un fet com es fer l'amor" em sembla una frase horrorosa. Primer, perquè hi ha una redundància horrible: això del "fet de fer". I després, perquè et compliques terriblement i innecessària la vida quan podries dir-ho d'una forma molt més senzilla i entenedora com "cal ser responsables quan fem l'amor". Per cert... cal?) per, o tan sols besar o escoltar a la teva parella, per què (perquè, junt) això ben dut ("dut" ón?)et torna una xifra illegible de satisfacció.

Digau-li com vullgau, però sapigau que, si ho digeu així i després no canvia radicalment l'acció del nom, es que ho estareu fent mal. (Fantàstic, però aquesta acció que li podem dir com volem etc, etc, quina és???)

Homes, heu d'aprendre a aprendre (aprendre a aprendre, quina bonica redundància. I jo em pregunto, no n'hi hauria prou amb "aprendre què és una relació"?) que és una relació, ja n'hi ha prou que les dones diguen quina classe d'amor volen, aprengau a ser (a ser... què???).

Habitualment, solc ser molt més agradable, la veritat. Però ja que el teu relat m'ha fet sentir terriblement ofès i que has tingut la gosadia de voler explicar-me com hem d'estimar els homes (així, en general), he pensat que bé podia tenir jo la gosadia de voler explicar-te com s'escriu un text correctament...

Ah, i el que ha pensat que el text mereixia ser destacat, s'ha cobert de glòria, francament...

...i les generalitzacions sempre solen ser injustes. Perquè no tots el homes som iguals, per sort; igualment com no totes les dones sou iguals, també per sort. I suposo que també hi ha homes capaços d'escoltar-te, de besar-te i de fer-te l'amor com cal (com tu creus que cal; doncs hi ha dones que forniquen). És qüestió d'escollir la persona adequada, i encara que costi, crec que és algo molt important i que mereix dedicar-li temps.