El Retrat de Romeu Llanç ( Cinquena part )

Un relat de: Joan Ferrer Hernando

Arraconat en la porta de sortida, Àfrica s'acostava a mi, tenia l'ampolla de salfumà a la ma.

-Tranquil amor meu, no et vull fer mal, però ho havia de fer, vull que et dones conte de que no has de fer aquestes coses.T'estime molt.
-TU NO M'ESTIMES!MIRA EL QUE M'HAS FET!!Vaigfer u esforç tan gran, que vaig bossar sang, la meva cara ficticia em cremava més encara.

-Per què ho has fet?Quin mal 'he fet?
-Elmal que m'has fet es haver-te canviat la cara, vares creure que així m'enamoraria de tu, jo ja feïa temps que estava enamorada tu.
-De que coll estas parlant.Vaig tossir, la cara començava a cremar-me menys, vaigalçar-me ràpidament, espentant a Àfrica contra la paret, per què el rostre estava deixant de cremar-me?Hi havia alguna cosa que no funcionava, pensavaque s'anava adesfigurar la cara, entrí al bany, Àfrica corria darrere meu, tanquí la porta amb violència, però Àfrica arribà a temps i entrà pegant un cop de puny a la porta.

Davant de l'espill, a les fosques, Àfrica enm digué:

-Amor meu, Romeu.
L'espinada metal·lúrgca de la meva esquena s'em gelà.

-Què has dit?
-Romeu.
-Jo o em dic així.
-Ets Romeu Llanç, alumne de 4rt de Belles Arts de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Autònoma de Barcelona, vius amb ton pare, ta mare morí fa 5 anys en un accidentque etdeixà marcat tan psicològicament com físicament.
-Molt bé Àfrica, supose que això ho hauràs fetper fotret de mi,i així contar-li a tots que has descobert al lleigde la classe i el seu engany.
-COM POTS DIR AIXÒ!!JO T'ESTIME!!
-Mentida, sí m'estimares no m'hauries desfigurat.
-I SÍ TU M'ESTIMARES NO HAURIES FET AÇÒ PER QUÈ TU SEMPRE MÁS AGRADAT AIXÍ,SEMPRE,N TENIA PER QUÈ FER-HO.
-DE QUE ESTÀS PARLANT ÀFRICA?
-PER QUÈ EM DIUS ÀFRICA?ES QUE ENCARA NO SAPS QUI SOC!!!?

Encengué la llum de cop,el meu reflex a l'espill, tornava a esser igual, amb els mateixos ulls verds, el cabell castany,arrisat,i la permanent i maleit tall que baixavades del front per l'esquerra desembocant en la galta esquerra.
Àfrica s'acostà a mi,m'abaraçà per darrere,em besa l'esquena i digué el que no em podia haver imaginar que em diria mai una persona:

-Jo, des de que ens conguerem eixe primer diaa la Facultat en primer de carrera, quan em demanares un llapis, quan et vaig vore vaig sentir un sacseig al cor,i amesura que passava el temps, ens feïem mésamics,i quan em tocaves s'entia que embogia, i quan em jurares que jo semrpe seria la teva mllor amiga i la teva confident,creia eixe dia que em diries que m'estimaves amb bogeria, però em conformavaambaixò per que esperavapoder enamorar-te.M'emocionà el dia que ens comnçarem a dir tendrament "carinyo" o "amor meu",sentia que t'acostaves a mi, i quan em deïes dolçament el meu nom.Fins que un dia t'acostaresa una nova noia,no ho podia permetre que t'enamorares d'ella,laculpa era meva,doncs jo l'havia creata eixa nova dona de la qual t'anaves enamorat i tu m'ho anaves confesant nit rere nit, em mateves quan m'ho deïes.Era culpa meva i ara he de desfer el meu error.

Començí a suar, por,llevam la ma.Ulls incrèduls, vaigdir en veu baixa:
-No
-Sí
-No pot ser, aleshores tu...
-Exacte,m'obligares a fer-ho,deia plorant,però ara que torne a vore a l'home al que estime,jo he tornar aser com abans.

S'abocà tota l'ampolla de salfuma al rostre:

-NO!!!!!!!!!

Cridava, plorava, espasmes brutal que feïen trencar tots els ossos, foc sobre el rostre,T'ESTIME AMB BOGERIA, AVIAT ESTARÉ AMB TU ROMEU MEU,sang, pell que queia a trossos, tot el bany esquitxat de sang, tancats en el bany, vegent eixe espectacle grotesc, caigué desmaïada, l'agafi al caure,tota la seva cara era una massa de pintura al oli, vaig llevar poc a poc, la pintura que cobria eixe rostre misteriós.No podia ser, era impossible, ningú coneixia el mètode que vaig utilitzar per desfer-me la cara,però la realitat es que als meus braços estava la prova vivent de que jo no era el únic que sabia aquest mètode,o potser, hi havia més?

Comentaris

  • Em té enganxada![Ofensiu]
    vio18 | 11-11-2005 | Valoració: 10

    Per mi aquesta és la part més intensa del teu relat (a banda del primer capítol, que es dolorós), hi una gran força en la discusió que tenen Romeu i Airín.

    Vigila les faltes, per la resta, perfecte.

  • Colpidor!![Ofensiu]
    vio18 | 10-11-2005 | Valoració: 10

    M'ha imprsionat moltíssim!Quina potència a l'hora de discutir, molt intens, espere que el final no decepcione.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: