Ana

Un relat de: Joan Ferrer Hernando

Ana, d'anarquia al besar els llavis humits.
Ana, d'anatomia, pits rodons, malucs esfèrics, cavell hipnòtic.
Ana, d'anaconda, la tava llengua perfila el dintell literàri de la meva boca.
Ana, d'anadípsia, gola germana d'horta seca per no tindre el nèctar dels teus pits.
Ana, d'anàfia, no sento l'abric de sabor a carn que arresta el teu esquelet.
Ana, d'analgèsic, no el rpengues doncs no t'has d'esvandir en l'escuma de la realitat.
Ana, d'anal, amor salvatge per uns, dolça didalera que neteja, menja els mugrons.

Però sobretot, Ana.

Comentaris

  • indefinida | 23-02-2008 | Valoració: 10

    No t'havia llegit, però m'ha agradat haver-ho fet.
    Un relat original i treballat.

    Salut!

  • Però sobretot...[Ofensiu]
    Ledesma Luna | 22-11-2006

    ...Ana
    m'ha agradat molt! La majoria de les paraules no savia ni que existien!
    1Ptó
    *Anna*

  • fosca | 11-11-2005 | Valoració: 9

    No t'havia llegit mai encara!
    és un relat molt bonic i original!

    Et continuaré llegint
    (T'ho diu una Anna.)