Com vols

Un relat de: Joan Ferrer Hernando

Com vols que respiri sense tu i em dius que respiri amb aire si amb aquest m'ofegue?

He tornat d'estar amb tu i el cor s'ha anat exaurint, desfilant, els ulls em varen bossar bosses d'aigua dramàtiques.
No vull marxar, quedar-me amb tu és l'únic que vull en aquesta vida que tinc.

Com vols que camine sense tu i em demanes que camine amb les cames si sense tu jo soc invàlid.

Com vols que visqui sense tu i em dius que pensi en tu a cada moment si quan no et puc tocar em puc morir fulminat.

T'ESTIME AMB BOGERIA ÀFRICA.

Comentaris

  • abeixa | 10-11-2005 | Valoració: 8

    esta ben escrit i sona bonic

  • Llàstima que tot acabara[Ofensiu]
    vio18 | 10-11-2005 | Valoració: 10

    És una llàstima, apreixia que anava bé, bó espere que trobes a la dona de la teva vida, de la que tant parles, bona sort!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: