Vida meva

Un relat de: Joan Ferrer Hernando

Un llavi imposat de dolor es queda orfe de salut i es fa hereu d'un tall superior, m'has mosegat la boca, el suor carnós i pornogràfic teu et fa morue els malucs violentament, penetrante damunt meu, com si fores una titella de drap, sucada en corfes de pell.

Pell folrada en marbre, sang de serum inseminant els teus pits, cudradament redons.La teva/meva jogina de reflexió vaginal i palent s'alça com la punta d'un cetrill.

Sento el silenci escandalós i tallat per ganivets provinents dels teus fluxes vaginals, de la emva llengua voltante les teves mamelles com un vóltor de vimet i oliós, que te com esbarjo particular esclatar en formes fàliques per anexionar-se el teu cos ficar-lo cadenat als llançols nostres.

Faltes tu, una celosia de dos llavis vermells, combustible de saliva que amaga potent explosiu de llepada constant, al barrejar-se amb versos sincers, gelat i semen en constant pregaria "escalfam, cremam".

Una llengua amb l'agilitat d'una sargantana, poleix, marca, mastega l'iceberg de la virtualitat humida, desemboca a la seva boca el riu d'estovalles semiconsistents de semen.

Tot per tu, tot per mi, entre la nit redactem la poesia numero infinit de la nostra relació.

Comentaris

  • quetzcoatl | 11-11-2005

    Hola Rosella,

    No t'havia llegit mai i he topat amb alguns dels teus relats, que per avui he escollit eròtics, i m'han omplert d'una estranya curiositat que no sabria acabar de definir. Crees algunes imatges inquietants i alhora molt sensuals...
    En tot cas, t'envio les meves felicitacions i espero seguir llegint més coses teves.

    Petons,

    m

  • Impresionant[Ofensiu]
    vio18 | 10-11-2005 | Valoració: 10

    Impresionant com dius estimar, molt passional i romàntic, espere que aquestes paraules no s'en vaigen amb el vent, que les demostres.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: