La Font

La font, per fi, es decidí a seduir-me amb le seu fullam sensualment esmolat en pedra carnosa dels teus pits.

El gessamí que envolta la font transita amb llançes de mel pintada amb saliva de la teva vagina.

Sota la font, el llac que l'envolta, inspira diòxid de llavis sucats en pàgines de pell suada al mil·limètre per fuets d'anima blanca i cos transparent, imitadors de la forma d'el doll d'aigua calenta imprimida per la llengua de la teva boca i un penis roig.

Les flors de la font, Cascalls, nascudes a Orient, obrin les seves cames-petals, desflorint-se de l'inocència de violència gratuïta per gradura-se en gemecs líquids, tija musculosa per l'empenta de pentra-te, reparteixes partícules verdes del teu cos hipnòtic perquè sure per l'estanc fent l'amor a l'aigua depurada del cítric escopit pel teu cony.

Sobre la font, la planta Didalera, conquereix els teus pits , ja que, s'ha enamorat dels teus mugrons i crida plorant perquè els clavis dintre de cada flor seva.T'acariciarà un injecció d'esperma ballarina de ballet clàssic i modern, i quan menys ens ho esperem...

Ens enamorarem, tombats, observant la font, respirant fort, despullats al costat de la font qure ens dona nom.