Folla'm!, folla'm!, m'etzibà

L'home se m'apropa per l'esquena: "no li fa vergonya el que ha fet?". Jo me'l quedo mirant amb cara de no entendre res. Acabo de creuar el semàfor, són les quatre de la tarde d'un dissabte, quan el veig darrera meu. He anat vagarejant perquè encara falten tres quarts pel partit de básquet en aquest pista de l'eixample just per sota de la Diagonal, on per cert, casualment, he anat acumulant bastants records i anècdotes al llarg del temps.

"Què fa?" li dic, tractant-lo de vostè, quan intenta de fer-me un cop de puny que no arriba a ser autèntic ja que cau suament a la meva galta. "Què li passa!" "Què diu que he fet?!". "Allà al bar amb la llengua!", em diu, ja una mica a la defensiva i allunyant-se. La por de quedar en fals perquè jo efectivament no sàpiga res del que em diu el frena. Un testimoni s'atura al nostre costat, mut.

Tot just acabo de prendre'm un tallat al bar on hi havia algunes altres persones del barri, gent gran fent la sobretaula, gent solitària i cambrers parlant de què farien en sortir; únicament recordo la noia de la vora. Només he estat capaç de quedar-m'hi un quart d'hora: qui em mana llegir les transformades del marquès de Laplace? Per a que em serviran, si mai integraré equacions diferencials que requereixin els seus savis consells?

"Però si ni l'he vist. Que diu ara? Què diu de la llengua?", li responc, mentre ell s'escapoleix relativament satisfet desprès d'haver donat aquella lliçó d'homenia! Tanmateix, encara de lluny em diu "mariqueeeen!" , és a dir, maricón però dit amb un cert recargolament sorneguer.

Em quedo parat mirant el testimoni, que feia de notari per si passàvem a les mans. Reconenc que si li hagués fet una empenta haguéssim pogut acabar a la caserna de la poli i jo venia espressament calmat per tal de no formar ni el més mínim escàndol al partit del meu fill gran; és a dir amb la testosterona en stand-by.

Havia de passar en aquest barri aparentment acomodat per sota, just per sota de la Diagonal! Aquí va ser on em vaig comprar fa molts anys aquell tocadiscos de segona mà marca reader'ss digest, a uns estudiants portorriquenys que se n'anaven desprès d'estudiar Medicina dos carrers més avall. La pensió dels meus amics seria matèria per a un relat complet: la mestressa, el marit, el fill, els i les pensionistes, tot un catàleg de persones.

El barri on hi he passat tants tardes de diumenge. Tardes avorrides veient el partit en aquell bar on l'amo es va fugar i va deixar la dona o en l'altre que tenia aquella parella realment curiosa: ella alta i forta i ell ben menut i eixerit amb el seu bigoti: si allà on em vaig trobar a l'antic company d'escola, metge, que desprès de saludar-me el primer dia va decidir no seguir donant conversa a una " mala companyia" tal com estipula el consell religiós.

El més fort que m'ha passat en aquest indret - el més colpidor en diuen - , però, va ser el dia aquell que des d'un taxi estant, vaig veure o potser mirar una dona. Quan se'n va adonar, em va venir i no sé si em va obrir la porta i tot: "vols follar?""folla'm!, folla'm!" em va etzibar. Era el temps en que l'heroïna començava a fer estralls. Dec tenir una foma de mirar especial.

I l'obrer aquell a qui el marit de la ex-ministra li parlava fa molts anys de la vaga general - i jo que l'acompanyava, és clar! -? L'home, mentrestant crec que treia llambordes i uns rails vells de tranvia no gens lluny d'aquí i es gratava el clatell i li deia "pot ser si". Si ho diu aquest estudiant senyorito!, devia pensar, però he d'acabar la feina.

De totes maneres cal interrogar-se: que tinc jo? Com miro? No fa molt travessant l'eixample, una mica més avall d'aquí, una dona prostituta em clixa quan me la miro, és que sóc curiós, s'ha de dir!; No és de les romaneses. Ja no hi fa res que jo hagi decidit fer un, fins a cert punt comprensible, gir de 90 graus per sortir del seu camp de visió i aturar-me al semàfor; quan es posa vert i comencem a travessar, ella que s'ha situat al meu costat em diu si vull acompanyar-la. Dec tenir mirada de potencial client!

Està clar, però, - tornant al cas que m'ha passat - que no es pot anar sol, despistat, portar un abric bo i antic i llegir matemàtiques: fas el numeret!

M'allunyo tot fent la volta ben lluny, per no tornar-me a trobar a l'individu. Només tombar el xamfrà una dona plorosa em diu que ha de vendre mocadors o encenedors i que n'hi compri, pel bé dels seus fills. Ahir vaig assoltar dos euros a una parella, ell semblava magribí i ella feia cara de plorera - per la notícia del seu embaràs! -; només adonar-me'n de la dificultat del moment, els vaig llençar els dos euros i una mica cobardment els vaig deixar, no m'agradava el gir que prenia allò, però hagués pogut parar-me un moment més i parlar-los.

Creuo la Diagonal i per la travessera m'aturo a mirar un aparador: les camises costen 135 € perquè són de cotó egipci! Quins preus més assequibles! Baixo pel següent carrer, en un aparador de marca de bolsos famosa, veig de lluny una parella que folla - la imatge els enfoca de l'espatlla amunt, però el tema és evident -; desprès fan cara d'haver-se'n penedit. Em pregunto abans d'adonar-me'n que es la cadena A3, si això és la publicitat actual.

Be, retornant a l'anèdocta del començament, jo, que recordi, només he mirat expressament, una cosa mentre llegia les sàvies expressions del marquès (de Laplace), més ben dit, dues; la primera, l'inici de les natges que deixaven a la vista els pantalons de la noia de la vora i la segona les seves espatlles nues. Ho fet amb tanta cura, que crec que no m'han vist, no m'agrada incomodar a la gent. Però potser que mentrestant, em repassès inconscientment el pont provisional que tinc a la banda esquerra de la boca, a dalt, de resina, i amb la llengua hagués fet un bony sota el pòmul que l'home una mica sensible al tema i certament begut ha interpretat malament: ha resultat ser un perillòs i fàl·lic bony a la galta. Un altre que mira massa!