FOC QUE VA CREMAR

Un relat de: Lluís Berenguer
I li pregunte al record
del resguard de l'ànima
quina força oculta
et fa treure les llàgrimes,
i d'improvís
sent dintre mi
vestigis d'un foc
que va cremar
amb el fruir de les flors
i el desig dels seus colors,
aroma del seu cos
fonent-nos terra endins.

Fullam solitari,
groc i esmorteït,
el vent s'emporta
d'aquell indret
tota una vida...
d'un foc que va cremar.

Comentaris

  • La crema[Ofensiu]
    Prou bé | 21-07-2021

    El foc crema tot el que és mort. Es pot esperar una nova esperança sorgides de les cendres? Molt ben expressats els sentiments amb les paraules justes... amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: