FOC QUE VA CREMAR

Un relat de: Lluís Berenguer
I li pregunte al record
del resguard de l'ànima
quina força oculta
et fa treure les llàgrimes,
i d'improvís
sent dintre mi
vestigis d'un foc
que va cremar
amb el fruir de les flors
i el desig dels seus colors,
aroma del seu cos
fonent-nos terra endins.

Fullam solitari,
groc i esmorteït,
el vent s'emporta
d'aquell indret
tota una vida...
d'un foc que va cremar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: