Fins el cel

Un relat de: Atlantis
Fins el cel

Per exemple, jo vaig tenir obsessió per les escales. Tan m’he feien si eren d'alumini, de marbre, de vidre, mecàniques, de cargol, de fusta .... Quan més vaig gaudir va ser en el incendi del magatzem de sabates al haver de baixar per una escala de bombers. És clar que això no passa cada dia. En realitat no passa gairebé mai, llevat que un llumí despistat cremi un dels cartrons escampats per terra.

M’ha vingut al cap aquesta mania tan meva i tan llunyana (superar-la em va suposar canviar a viure en una casa sense pisos, prohibir rotundament acostar-me, ni de lluny, al Corte Inglés o utilitzar el metro ..) al entrar a casa teva.

Fa temps que no visito ningú, en realitat surto molt poc, i després de la teva reiterada invitació perquè ho fes, he estudiat detingudament l'esglaó que separa el llindar de la porta i he arribat a la conclusió que no podia considerar-se una escala pròpiament dita. Així que he decidit acceptar.

M’he recordat ara de la meva mania , encara que, en realitat, mai me’n he oblidat. No hi ha res comparable a aquesta sensació gairebé de mareig, per l'enorme emoció que m'embarga, quan un darrere l'altre, els meus peus van superant el desnivell de cada esglaó.

Baixar és una altra cosa. Pots fer-ho de diverses maneres: assaborir-ho poc a poc, corrent com si tinguessis pressa, saltant els esglaons de dos en dos ..... Les vegades que ho vaig fer són innombrables!. De petit somiava en viure en una casa amb escalinates, d'aquelles que presideixen l'entrada i per on baixa majestuosament la senyora de la casa o l'home de negocis ajustant-se els botons de puny de la camisa. A mesura que m’anava fent gran, vaig canviar d'escales. Pujar a poc a poc els esglaons de la Torre Eiffel va ser la meva aposta de joventut i més endavant vaig somiar diverses vegades que treballava a l'última oficina de Twin Towers.

Aquesta dèria començà quan vivia al centre de la ciutat en el vuitè pis d'una finca antiga. Jo vaig ser el noi sempre predisposat a fer els encàrrecs de la mare, comprar la llet, el pa ... el diari els diumenges. Feia els encàrrecs d'un en un, això multiplicava el meu plaer. L'escala de casa era fosca i algunes vegades havia de pujar molt a poc a poc palpant la paret rugosa i bruta, de la qual coneixia els seus viaranys més íntims. Sabia al pis que em trobava per l’ olor de sofregit o pollastre, pel murmuri de veus que es colava per l’escletxa de la porta, o per si sonava la Conxa Piquer a la ràdio. El cor se m’accelerava quan arribava al pis de casa perquè hi havia un fragància especial que m’omplia de benestar.

La meva mare sempre em posava com a exemple de laboriositat i prestesa, la qual cosa va fer que creixés l'enemistat amb els meus germans, als que ella tractava de dropos.

Quan em van començar a agradar les noies, a la típica pregunta de estudies o treballes?, li afegia la d'on vius? Com és casa teva?. Vaig rebutjar de pla la Pili, la filla del porter d'una finca del Passeig de Gràcia i la Mari Tere perquè em va comentar que el seu pare era pescador i que vivia en una de les casetes davant del mar a Badalona. En canvi vaig sortir amb la Rosita, tot i tenir la cara plena de grans, perquè vivia en un setè pis d'un carreró de la Rambla. Em va costar deixar la Lola, malgrat el festeig formal que va durar més de tres anys, perquè la seva màxima il•lusió era comprar-se un terreny a les afores i construir una casa amb jardí, quan jo preferia ser un anònim habitant d'un bloc de pisos, l'altura de la qual s'anava acostant als gratacels dels meus somnis.

Ja t'hauràs adonat dels inconvenients que em portava aquesta mania per les escales, incrustada en algun lloc del meu cervell o de les meves cames... He treballat en diverses coses. Vaig gaudir com a repartidor de pizzes i encara que arribava molt cansat a la nit, estava pletòric de vida. I en canvi vaig durar només dos dies a la planta incineradora. No vull avorrir-te més amb tot el que fa a la recerca de llocs de treball. Només afegir que en el meu currículum sempre incloïa un apartat que deia, "abstenir-se de contestar-me si el lloc de treball està en una planta baixa"

T’he dit que he recordat tot això quan he entrat a casa teva, perquè tens els ulls de la mare i la teva casa fa olor de lavanda, la mateixa olor que feien els seus cabells.

I perquè vull enfilar-me al teu cos, pujar aquesta escala que, ara si, em portarà fins a dalt de tot.

Perquè t’estimo fins el cel.


------------------------

Comentaris

  • prova4[Ofensiu]
    Atlantis | 05-02-2020

    (center)(img src https://drescuela.com/wp-content/uploads/2018/02/Tijeras-LR-1280x640.jpgj width=480 height=300)(/center)

  • prova3[Ofensiu]
    Atlantis | 05-02-2020

    (img src https://drescuela.com/wp-content/uploads/2018/02/Tijeras-LR-1280x640.jpgj width=480 height=300)(/center)

  • prova 2[Ofensiu]
    Atlantis | 05-02-2020

    )(img src https://drescuela.com/wp-content/uploads/2018/02/Tijeras-LR-1280x640.jpgj width=480 height=300)(/center)

  • prova[Ofensiu]
    Atlantis | 05-02-2020

    (center)(img src= https://drescuela.com/wp-content/uploads/2018/02/Tijeras-LR-1280x640.jpg...width=480 height=300)(/center)

  • Escales?[Ofensiu]
    aucell bergant | 01-05-2013 | Valoració: 7

    Molt ben tractada la mània de les escales, molt original. El final és, suposo, el que havia de ser, però es precipita en massa poques línies, per a mi, és clar. M'ha divertit molt i és molt llegidor. Llàstima d'alguns errors d'ortografia.

    Més que entendre si el protagonista supera la mània de les escales per amor --i un esglaó-- i la canvia per la mare, crec que és disfrutar la biografia del personatge i les escales...

  • Bon relat.[Ofensiu]
    Annalls | 08-02-2013

    Malgrat que no se si l'he entès. El personatge supera la seva addicció a les escales, per l'amor que sent per una dona que te els ulls com la seva mare ,i la casa fa la mateixa olor que els cabells de la mare? Canvia una addicció per amor es autènticament possible, però la canvia per una altra ,la de la mare?
    Anna

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

160 Relats

1373 Comentaris

99190 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com