Final de trajecte.

Un relat de: Amalasunta
Estic esperant l'autobús i sento el cor com se m'accelera només de pensar en el que passarà avui quan el vegi, el noi del bus.

Fa unes setmanes que coincidim durant gran part del trajecte, puja dues parades després de mi, i de tant ens hem creuat mirades furtives. Fins fa poc només havia estat això, però la setmana passada es va asseure al meu costat. Jo estava a la fila del final, en el seient de la finestra. Sempre m'assec allà. Quan pujo a l'autobús està quasi buit i puc triar, fins ara ens observàvem a distància, mai s'hi havia acostat, per això em va sobtar que tries aquell seient, tot i que n'hi havia alguns seients buits més a la vora seu, no obstant no vaig dir res.
Sense poder-me concentrar massa vaig seguir la lectura del meu llibre, però sentia el seu cos molt a prop meu, potser massa a prop. Tenia la sensació que anava escorçant la distància entre nosaltres i les nostres cames es fregaven amb el moviment del vehicle. Aviat va arribar la meva parada i excusant-me li vaig demanar pas i vaig baixar.

No li hauria donat més importància a aquell fet si no fos perquè l'endemà es va tornar a seure al meu costat. Com el dia anterior vaig sentir que estava més a prop meu del que era necessari i el cor se'm va accelerar lleugerament. Havia tret el llibre per dissimular, ja que m'era impossible concentrar-me en la lectura. Diverses vegades vaig desviar la mirada cap al noi dissimuladament, però ell semblava totalment aliè a la situació i vaig mirar de convence'm que m'ho estava imaginant. Com el dia anterior vaig demanar-li pas en arribar a la meva parada i em va semblar que em passava la mà pel maluc mentre creuava el seient. Va ser només un moment, però un calfred em va recórrer el cos i vaig baixar amb el cor certament accelerat.

Aquella escena es va anar repetint al llarg de tota la setmana, el noi s'asseia al meu costat i no em deia res, però cada dia s'havia anat apropant més i més; el tercer dia la seva mà va topar-se amb la meva i cap dels dos s'havia apartat, per la qual cosa durant aproximadament 15 minuts de trajecte ens havíem quedat mà sobre mà sense dir res. El quart dia em va agafar la mà directament en asseure's i l'havia col·locat sobre la seva cuixa, molt a prop de l'entrecuix. Jo nerviosa com estava no vaig saber com reaccionar i no vaig dir res. En travessar el seient per baixar va provocar que perdés l'equilibri i vaig caure sobre la seva falda, només un instant, però vaig poder notar el seu membre als meus glutis i ell va allargar el moment més del necessari agafant-me la cintura en un intent intencionadament maldestre d'ajudar-me a incorporar-me.

El cinquè dia, abans-d'ahir, em va posar la mà al genoll en asseure's i al cap d'una estona, va pujar la mà una mica més amunt. El seu dit petit s'allargava en direcció a la cara interna de la cuixa, com si volgués arribar a l'entrecuix, però la seva mà es mantenia fermament a lloc. Aquell dia no em vaig molestar a treure el llibre, em dedicava a mirar per la finestra, nerviosa per la situació però excitada alhora. Quan vaig voler baixar no va intentar acostar-me cap a ell, ni provocar més contacte del necessari, però en passar va dir molt fluixet “demà porta faldilles”.

Quasi se'm va saltar el cor en sentir-lo, sobretot perquè no havíem parlat en cap moment, però també perquè ho va dir tan baixet que no estava segura d'haver entès bé. Tanmateix, l'endemà, ahir, vaig aparèixer amb les meves millors faldilles, sense mitges, malgrat que encara no havíem pujat prou les temperatures per a anar tan desabrigada. Nerviosa, vaig asseure'm al meu lloc de sempre, esperant amb neguit i certa excitació la seva arribada.Les dues parades se'm van fer eternes aquell dia, però per fi el vaig veure pujar.

En arribar al seient em va semblar veure un somriure de satisfacció en observar la meva vestimenta, però va seure en silenci com de costum, ignorant la meva presència.
En aquell moment em vaig preguntar si havia fet bé, tot allò era una bogeria pensava, quan tot d'una vaig sentir la seva mà sobre la meva cuixa nua. Aquell cop no es va quedar quiet allà, sinó que va començar a acariciar la meva pell amb els seus dits, baixant la mà cap a la cara interna de la cuixa. Em vaig estremir. De cop vaig ser conscient de la poca roba que duia i vaig sentir l'impuls de fer-lo parar. Com endevinant les meves intencions el noi va estrènyer la mà contra mi i va pujar uns centímetres cuixa amunt. Vaig reprimir un sospir, però no vaig gosar parlar.

La seva mà va seguir pujant fins a tocar la vora de les meves calces. Es va aturar un moment allà, com si avalués la situació. Vaig aprofitar per mirar-lo, però com sempre semblava que tot allò no anés amb ell, tenia la vista perduda al seient del davant. No vaig poder mantenir la mirada i em vaig tornar a girar cap a la finestra just en el moment que un dels seus dits s'escolava per la vora de la meva roba interior.

Amb una reacció involuntària vaig prémer el seient amb la mà que em quedava més allunyada d'ell. El noi va avançar una mica més i ara amb dos dits ja començava a jugar amb el meu sexe, acariciant els llavis externs i fent cercles al voltant del meu clítoris, però encara sense tocar-lo. Vaig obrir una mica més les cames. El cor se m'accelerava, barreja de nervis i una excitació que havia anat creient al llarg de la setmana. Sentia el meu entrecuix humit mentre els seus dits juganers exploraven cada centímetre.

Amb la seva altra mà em va agafar la meva i la va portar fins als seus pantalons. Avui duia una jaqueta que havia deixat caure estratègicament sobre de la seva falda pel que no em vaig adonar que s'havia descordat els texans fins que em va acompanyar la mà fins allà. Igual que ell, vaig tractar de mantenir un posat seré, mentre sense deixar-me anar la mà vam arribar fins a la goma dels seus calçotets i vam seguir baixant fins que els meus dits van topar-se amb el seu membre dur i exultant. El vaig prémer amb fermesa i encara acompanyada de la seva mà vaig començar a moure'l amb un ritme constant.
De cop es va aturar i em va mirar amb cara d'interrogació. Em va sobtar i li vaig tornar la mateixa mirada. “No baixes?” em va dir. Llavors em vaig adonar que havíem arribat a la meva parada. Estava tan capficada en el que estava passant que ni tan sols m'havia adonat. Sense saber massa que fer, vaig prendre una decisió improvisada. “Avui no”. Em va tornar un somriure i va tornar a desviar la mirada en silenci. No em creia el que havia fet, estava a punt d'afegir que havia canviat d'opinió quan vaig sentir els seus dits dintre meu. Vaig collar amb més força el seient mentre ell introduïa els dits amb fermesa fins on la posició li permetia i començava un moviment intens, entrant i sortint de dins meu. Jo no sabia com posar-me, estava molt excitada i tenia por que algú s'adonés del que estava passat al seient del final, per sort l'autobús no anava gaire ple. No podia entendre que el noi pogués estar com si res al meu costat, controlant el joc, mantenint el ritme del moviment.

Encara m'agafava fermament l'altra mà, acompanyant el meu moviment sota dels pantalons, apressant la mà quan jo m'aturava, demanant cada vegada més ritme. La meva respiració s'havia tornat cada cop més exaltada, i lluitava per reprimir els gemecs que em provocava amb els seus moviments. Sabia que tot allò era una bogeria, però no volia que s'aturés, tot el meu cos em demanava més i en aquell moment hagués deixat que em muntes salvatgement allà mateix, al seient del darrere.

Vaig notar com augmentava la intensitat del moviment amb un ritme frenètic i no va aturar-se fins que jo, totalment extasiada em vaig estremir, quasi a punt de perdre el control i vaig frenar-lo amb la mà que tenia lliure i entenent el gest es va aturar, però no va apartar la mà, alhora que estrenyent-me l'altra mà amb més força em va indicar que augmentes el ritme. Poc després vaig notar el líquid enganxifós escolant-se'm entre els dits i potser un lleuger gemec per part d'ell gairebé imperceptible. El seu aspecte seguia tan serè i despreocupat com si no hagués passat res.

Ens vam quedar uns minuts sense moure'ns, encara amb les mans entortolligades sota la roba de l'altre. De cop es va girar cap a mi. “Disculpa, és la meva parada”. Va dir, separant-se i fent-me un gest amb la mirada perquè fes el mateix.
Sobtada em vaig apartar i vaig observar en silenci com es cordava els pantalons i com si no hagués passat res agafava les seves coses i baixava de l'autobús. Sense ni girar el cap a mi. Em vaig quedar palplantada sense saber que fer, meditant sobre el que havia acabat de passat fins que el conductor em va treure del meu estat meditatiu indicant el final de trajecte.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer