Cercador
FINAL DE TRAJECTE
Un relat de: Materile- Compartir:
Els dies i les nits es perseguien sense entrebancs seriosos, només una gota enorme de tristesa i un buit ocupava el cor d’en Martí. Cada dia que passava, l’angoixa se l’enduia més enllà de l’espai.
El temps lliscava lentament, entretingut amb el llibre que havia començat en vida de la Núria, però que sense la seva participació se l’hi feia feixuc. Només l’avidesa de veure la seva filla el mantenia dempeus.
Aquella nit, quan hi anà la seva filla, repassaren les notes per a una conferència que havia de fer a la Universitat d’Oxford (Anglaterra). Era sobre la tesi que havia començat amb la seva dona i havia acabat amb la seva filla: “La Mort”.
Tot era a punt: fins i tot les persones que els havien de rebre. Els seus apunts, ben estructurats i assajats en veu alta amb les seves pauses i to de veu...
La sort els donà la cara i ells la saberen jugar. De tornada, a l’avió, en Martí, cap cot i cansat; els ulls closos i un mig somriure, feien pensar que era feliç. La seva filla l’esguardava pensant en la mare: quina joia si ho hagués vist...
L’endemà, en Martí, sortí de casa amb una carpeta sota el braç. El sol s’amagava i el cel es tenyia amb tons vermellosos, alguna oreneta feia el seu passeig contrastant en el cel.
Arribà a l’escullera, s’assegué en un piló i mirà el mar amb profunditat:
“Oh, mar inquiet!, d’onatge indomable.
De mil cares i poderós.
No admets provocacions i arrases el que vols.
Presa pels teus braços, jo barca petita, balancejada
al teu caprici, espero la teva indulgència...”. A questa poesia la va escriure el dia que va llençar al mar les cendres de la Núria.
Agafà els papers de la carpeta, els esmicolà i els deixà anar. El vent juganer els dugué mar enllà.
Aquella nit no tornà a casa. Les notícies de la nit omplien les cases. El locutor deia que havien trobat el cos sense vida del gran doctor i historiador Martí... La veu es va perdre en el cap de la seva filla.
Comentaris
-
I quin final![Ofensiu]Josoc | 20-06-2015
LTexpliques tan bé que arribem a entendre la decisió.
M'agradaria que comentessis el meu últim poema Catalunya. -
caram M teresa[Ofensiu]joandemataro | 26-05-2015 | Valoració: 10
cada dia escrius millor, quin escrit més ple d'amor i de dolor i de vida i de sentit
tot plegat
gràcies per compartir
un petonet!
joan ;-) -
tràgic?[Ofensiu]Edgar Cotes i Argelich | 20-05-2015
Tràgic, romàntic, preciós? Com definir-ho? Com tots els humans, des dels més llestos fins als més estúpids, ens captiven sempre les mateixes coses: l'amor i la mort. Són els dos grans temes i tots acabem passant per ambdós. Com ens ho fem? El teu relat els mescla de forma excepcional.
Edgar -
només l'amor ens salva....[Ofensiu]teresa serramia | 20-05-2015
potser el més important no és la fi del trajecte....potser el que realment importa és el trajecte en ell mateix....
Estimar intensament el camí que fem.., amb dolor i amb joia..Eestimar aquells que ens acompanyen fins al final..Que la nostra vida sigui un concert impactant d'amor i el final no té més importància que un punt i final..
El que importa és tot el que estem escrivint en el decurs del relat de la nostra vida...
Estimar com fas tu regalant-nos els teus relats..Donant de tu el millor....
Il·luminar el camí amb lluita....assaborir el regal de la nostra vida fins al final....
Cercar la bellesa i abraçar cada moment, cada petita joia i xuclar el do del camí...
Endavant....gràcies pel teu relat.... -
Sense judici de valor[Ofensiu]SenyorTu | 19-05-2015
T’agrada utilitzar els dos punts i seguit, Materile :-) Tot el que escrius en el relat condueix cap al final. Un final coherent amb la tristesa, el buit i l’angoixa que, d’ençà la mort de la seva dona, arrossegava en Martí, que s’endinsa en el mateix mar que guarda les cendres de la Núria.
-
Som amos de les nostres vides?[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 17-05-2015 | Valoració: 10
Som amos de les nostres vides? Fem el que volem? Faríem el mateix en diferents ocasions pel mateix motiu? Amb tota sinceritat, jo no ho sé pas. El que sí puc dir és que ens transmets l’estat anímic d’en Martí i que la seva solució no té marxa enrere.
—Joan—
-
Dur, però poètic[Ofensiu]Montse Guillén Galimany | 17-05-2015
Enmig de la duresa, deixes anar els brins de poesia que et caracteritzen. Un relat ben construït, amb un final trist, però lògic i ben trobat. Enhorabona, maca!
-
Desesperació[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 16-05-2015 | Valoració: 10
La desesperació és la manca d'esperança i està clar que el protagonista l'ha perdut del tot. Fins i tot el contacte amb la seva filla és insuficient per esperançar-lo. Relat de buidor anímica, de desesperació total. Molt ben transmès aquest sentiment, aquesta manca d'aferrament a alguna cosa. Una abraçada ben forta.
Aleix
. -
Un trajecte precipitat...[Ofensiu]brins | 16-05-2015 | Valoració: 10
Trista decisió la del Martí, sí, però inevitable, a vegades...
El dolor d'una pèrdua pot arribar a ser insuportable, ni el temps ni els raonaments el poden minvar. No puc justificar l'actuació del Martí perquè també penso en el sofriment de la seva filla, però comprenc perfectament que l'enyorança i la solitud poden arribar a enterbolir el pensament.
Has descrit molt bé la desesperació del teu protagonista, Montserrat, et felicito molt sincerament.
Deixa'm dir-te, també, que agraeixo moltíssim els teus comentaris; ets un sol.
Una abraçada molt càlida,
Pilar -
Duríssim![Ofensiu]Mercè Bellfort | 16-05-2015
M'ha impactat la tria final d'en Martí. Ell és amo de la seva vida i decideix resoldre l'enyor de la Núria per una via incomprensible per a mi, però respectable. I és que penso en les persones estimades que deixes i com les deixes. De ben segur que la filla queda marcada de per vida amb aquest punt i final inesperat del seu pare.
Ben narrat, impactant, i realment, dur, duríssim.
Una abraçada, Materile. -
Triar quan[Ofensiu]E. VILADOMS | 15-05-2015
El teu Martí ha triat quan marxar. El dolor per l'absència de la companya de tota la vida se l'ha endut.
-
molt bo[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 15-05-2015 | Valoració: 10
Es precios de veritat
Monts
Valoració mitja: 10