fils i didals

Però primer ens hem de punjar per adornar-nos de que necessitem protegir-nos en la propera ocasió, així es la vida plena de puntades i de didals, no sempre de plata...

en el delicat dibuix que té aquest escrit; en el relleu delicat de la teva veu que fa imatges tan hermoses...

M'ha encantat. Mica en mica vas teixint la teva vida... Bona similitud.

1 petó

b#NaT#b

i molt visual.
Brodem el temps, preciós, fins que se'ns acaba. Amb cura, amb amor i el llegat fet paraules romandrà per sempre en l'infinit de la nostra història....
Un petó Teresa, gaudeixo de les teves paraules fetes art.

..."i quan em punxo el dit del conscient
amb prima agulla d'inconscient"

quins versos, teresa!

En conjunt és una gran metàfora que basteixes amb l'art del fill i l'agulla, donant a tot el poema un caire íntim i de saber fer.

angie

com un poema filat amb encaix de boixets (per seguir amb la metàfora).
Com veus sembla que empaitara ginebre.
Salut!

Es boníssim, boníssim!
...plata repujada de paraules"
quina forma més perfecta per dir el que tu fas amb les paraules!
A part de "les tovalles domassades dels meus dies" quina metàfora del temps passats!
Et felicito. Aquest és dels bons bons bons!