Fill del dimoni

Oh, Satanàs!
Jo t'admiro com la Terra al Sol.
Jo t'estimo amb la meva mirada tendra
com un ganivet al coll de la verge.
Si pogués ser dins teu
i sentir tot el goig
de la pàl.lida negror roja
subliminal de l'infern
em correria sobre el món,
després m'hi pixaria,
després m'hi cagaria.

Ets per mi
el més agradable dels éssers
quan manes a tothom
fer de tonta marioneta.

Jo et segueixo,
pel teu camí,
amb el meu esperit cada vegada més ardent,
apagant la Lluna i el Sol
amb les meves mans
a les que tu dónes poder,
il.luminant amb el teu bastó
el camí de la gran presó,
on les ànimes,
sotmeses a la pena,
reciten versos
amb melodies atonals,
que parlen de la mort com d'una joia
que parlen de l'encant del més salvatge animal.

Quan vaig néixer,
et vaig intuïr,
l'olor de les teves metzines
el meu cor feia bullir.
I la meva sang,
sotmesa com carronya,
et vaig regalar,
perque em vestissis de Glòria
la Gran Nit assenyalada
que la carn de totes les verges varem atravessar,
amb els nostres punys d'or vermell
format per les fades caigudes de l'infern.

Tu i jo,
hem lluïtat,
per construïr aquesta gran casa:
on adorem el no-res,
on transmutem metalls i vents,
per crear mortíferes armes,
per atemorir,
amb el xiulet de glaç,
totes les gents.

El dia que floreixi el nostre primer país,
jo conduïré el gran exèrcit,
per executar tot insubmís.

En velles tombes s'amaguen encara,
oh, Satanàs,
súbdits teus que et van seguir en un remot passat
i que jo faré jurar per tota l'eternitat
la forma de la creu capgirada.

Faré ressucitar tota criatura
per condemnar-la al teu mal,
i junts obrirem les portes de foc
que dónen pas a aquells enigmes tan forts,
els que més,
per descobrir-los i vestir l'univers
d'aigüa maleïda
d'àcid destructor,
d'arbres sense vida,
de símbols ridiculitzant l'amor.

Sembrarem, en aquell país,
les llavors del dolor,
que guariran, cada nit,
la gana de les Terres del Terror.

Vine ara i escolta'm:
vull que m'escoltis com un pare,
i descobreixis en el meu maleït somrís,
l'ombra eterna de la meva traïció,
perquè a canvi dels meus favors,
t'executaré i fundaré la meva nació,
que sóc fill que no estima el seu pare,
i que sempre ha esperat que d'una vegada,
passin a la seva possessió tots els tresors,
amagats de luxúria i de temor, per tu,
que mai has sabut utilitzar,
i hauràs de predicar
a aquell que no existeix,
doncs jo he mort Déu,
la teva última plegària.

Ja faig meu tot el que es mou,
ja faig meu tot l'invisible,
i ara tindré l'honor
de provocar el més ardent pessimisme
a tota criatura morta o viva
ja que fondré
a les flames del definitiu infern
tota obra nascuda inspirada en el cel
per fer examinar,
per fer torturar,
cada paraula de vanitat
que davant meu no s'hagi pronunciat,
cada tros d'humà
que davant meu no s'hagi inclinat.

Dalt del cim,
examino el meu regne,
al que dóno per nom,
La Gran Nit Eterna;
on els somnis es desfan,
on les esperances són cendres,
on l'odi és la mel que atrau,
i així assaboriré la vostra condemna.

Que ningú oblidi
que això no és la Bíblia,
sino un poema més poderós
que tots els seus llibres.
Que ningú oblidi
que tothom serà castigat
per haver sembrat a la Terra
la llavor del bé,
aquella llavor carregada de mentides,
que criaven malalts somriures,
ulls de poder humà,
tan nefastos per al meu regne
com per a la vostra boca la merda,
cuita o crua, de cabra o de llebre.

Els sacrificis
seran executats
sobre la tomba del pare Satanàs,
per a la seva vergonya
i dòcil trampa enganyosa.

Ja és hora
que jo alci la meva llança
i cridi amb la meva veu poderosa:
-Que tothom resti sota la meva ombra!

Sóc la bruixa del poder,
i sabreu a partir d'ara
el que és sofrir per qui té la paraula
i que malgrat ser engendrat com una criatura humana,
amagava el seu destí
la flor del desig del pecat,
el massoquisme per exterioritzar amb gran esclat.

Que aquest informe testifiqui
davant lleis, governs i principis,
que ja mai més hi haurà criatura guanyadora
que el meu esperit i ànima victoriosa,
i el meu cos encarnat d'acer,
d'ungles de pantera i de dents de serp.


Sergi.