Fi

Em posaré la samarreta negra ajustada al pit, aquella que t'enamora.
Em posaré la faldilla que tan t'agrada!
I les botes que t'obsessionen...
Quan em vegis, no ho podràs resistir i te m'enduràs.

Et tornaràs com boig, em tocaràs tota fins a satisfer-te i passar a l'acció.

Llavors, només llavors, et diré: És per això què em vols? O necessites amor?
M'estimes? O simplement estimes el meu cos, els meus pits, el meu cul, la meva cintura, els meus cabells o les meves mans? Digues-m'ho perquè ja són uns quants dies els que duc pensant en sí és lícit que fem amor sense sentir-ne...

Tu et quedaràs mut, et passarà pel cap no dir res i follar-me a cor que vols però, una part de tu, petita i poc segura (perquè mai l'utilitzes) et dirà: Parla.

I em diràs que m'estimes (encara que sé que no és cert), em diràs que no pots passar un dia sense pensar em mi, em diràs a cau d'orella que et poso com una moto... i llavors tornaràs a l'acció.

Et frenaré de nou. Sortiré del lavabo del bar on estàvem i trencaré amb la rutina de sexe apassionat que dúiem. M'has fet descobrir que no sents res per mi.

Ja no em parlaràs, ni em trucaràs, només em miraràs amb odi i em recordaràs com aquella noia que passava de tu, que no et va fer cas i que et va deixar amb la teva patètica polla en un lavabo d'un bar de mala mort.

Acostumat a tenir-ho tot, sóc la teva decepció. Comença a pensar més amb els altres, no tant amb tu i amb les teves necessitats, raona si tens poder de decisió en un grup d'amics, si és normal emborratxar-se cada dia, si la teva vida és la que volies... oblida per un moment el que has estat fins ara i reflexiona més.

Tots anhelem alguna cosa superior que ens fa viure i que és la que ens manté l'esperança. Quina és aquesta coseta? Jo t'animo a continuar amb mi si em promets amor desinteressat, però jo mateixa sé que no pot ser, ni per tu ni per mi, per això, millor seguir mirant-nos amb rancúnia.

Adéu...