Fi d'una Esperança-Inici d'un Despertar

Aquest any s'ha fet una Segona Edició de Poemes il·lustrats...

A l'abril de 2005 es va fer una trobada de "relataires" a Premià de Dalt i una de les activitats organitzades va ser la il·lustració d'una tria de poemes d'autors de "relatsencatala.com"

Vull felicitar-te, doncs aquest poema va ser escollit per a ser il·lustrat.

I informar-te que el dia 31 de maig de 2008 està previst fer una altra trobada de "relataires" a Premià de Dalt -El Maresme- en el decurs de la qual es farà lliurament a tots els autors i a tots els artistes, tant de la primera com de la segona edició, d'una còpia de l'obra.

Voldríem que ens hi acompanyessis.

Les obres han estat exposades a la Biblioteca Jaume Perich des de l'1 al 15 d'abril de 2008.
A partir del dia 16 passen a formar part de tot el conjunt que s'exposa a la Sala d'Actes de Can Figueres.

Per poder-nos posar en contacte amb tu, t'agrairia que m'enviessis un mail amb les teves dades (nom i correu electrònic) a l'adreça:
associacio.artistes@gmail.com
i així podré informar-te del programa d'actes del dia 31 de maig.

En nom de l'Associació d'Artistes de Premià de Dalt vull donar-te les gràcies per la participació en aquella Primera Edició de Poemes il·lustrats.


Rep una cordial salutació.

Montse Assens / mar
Associació d'Artistes de Premià de Dalt

ps- En aquest bloc podràs veure el teu poema il.lustrat
http://poemes-illustrats.bloc.cat/


una abraçada... i espero que em doneu un cop de mà a organitzar la trobada
petó suau...

Hola, OhCapità, só "estrangera" abans i ara llu6na6 (perquè no he sabut com fer-ho)

Trobo a faltar els teus comentaris però suposo que ja tens molts bons relataires a qui comentar.

El teu poema és a l'hora delicat i commvedor.
pots descriure perfectament quins són els teus sentiments i brindar-los com un ram de flors"
Com un grapar d'estels, com un doll d'amor interminabel.

felicitats i un petó.

Això és l'amor :
Perdonar, enaltir ,suavitzar...
Un poema amb tota l'essència de dues ànimes foses en una, malgrat els entravancs de la vida.
M'ha agradat molt, gràcies.
Un petunet.

la veritat és que, com he dit molts cops, em repeteixo més que l'all, no hi entenc de poesia, però les teves les trobo molt agradables. Entren bè, són elegants i les històries que expliquen, les que he llegit fins ara, et deixen amb bon sabor de boca. Aquesta mateix és molt maca. felicitats

Buscant un camí, m'he perdut, intentant trobar la meva ànima, t'he perdut. I ara en un bonic despertar, m'he trobat amb tu. No t'havia perdut. M'he trobat entre els teus braços, rebent el teu dolç consol. Fi d'una esperança-Inici d'un despertar.

(Primer comentari del dia d'avui! jejeje)
Ciao!

s'ha perdut. A ella, l'ha perdut. Però quan amb els braços oberts el rep de nou, celebrem el retrobament.

"I per tots dos, em trobaré
buscant aquell horitzó
que somiant havia perdut"

Sí: que sigui per tots dos.

Salut!

LLIBRE

oh Capità, meu Capità
et cedeixo la mar per navegar;
i si cal, fins a aigües nocturnes
on hi ha un sol de nit
que brilla per tu,
al igual que brillen els colors
de les teves paraules
dins aquests poemes.

oh Capità, meu Capità
gràcies per posar un pont
de colors irisats com l'arc de Sant Martí,
que des del meu poema
m'ha fet que vingui fins aquí.

M'ha agradat llegir-te un altre cop.

M'en vaig a dormir amb un bon regust de boca i un somriure!

Gràcies

A veure com m'explico... mmmm... ehehehe... així no vaig gaire bé... De veritat, és superbèstia! M'has deixat parada! Crec que és el millor que he llegit en temps, i ho dic molt sincerament, no és per fer elogis gratuits. Em sento "tonta" comentant una cosa així... El fico als meus preferits, que no ho faig mai, et poso un 10, que tampoc ho faig (prente'l com un 9,99 que la perfecció no existeix, ni aquí ni enlloc) i...

Una abraçada (la primera que envio en un comentari) te la mereixes.

Thalassa

El teu poema m'ha robat el cor.
Saps descriure l'amor, que perdura malgrat les voltes, que dona la vida.
Potser canvia l'aparença - i segueix sent l'amor. Desconec les circumstancies, però veig als teus relats, que tu el portes a dintre. Bon viatge capità!

ones i vent

Fi d'una esperança: te'n vas per buscar el que vols, trobar el lloc per a la teva ànima. Hi perds l'esperança.
Inici d'un despertar: quan retrobes el que et va fer fugir, i generosament, t'obre els ulls i el seu cor. Descobreixes que és el que realment volies i no vas saber apreciar.
Crítica constructiva: Als meus ulls i a les meves orelles, li falta una última estrofa per arrodonir la retrobada definitiva. Als meus ulls, perquè quan he llegit l'últim vers, la paraula "recel", la vista m'ha seguit avall, a la esquerra, buscant un altre vers. A les meves orelles: la música del poema s'ha aturat de cop, forçadament, quan he llegit l'últim vers, la paraula recel. Les orelles s'han acostat al paper, buscant la continuació d'una melodia interrompuda...
Capità, molt bé, un abocament sincer d'emocions, de desigs, de retrobament amb tu mateix.

potser quan es somia massa et perds pels camins. Però tu, ple d'amor per oferir, buscaràs l'horitzó que havies perdut per compartir-lo sense recel. Això sí que és un desig preciós.
M'agrada el que diu el poema i també el títol que és molt significatiu, no sé sembla haver tingut de perdre unes coses per obrir els ulls i despertar. És molt profund tot plegat...
Feliç any nou!
Una abraçada i fins aviat!

Marxar, fugir, cercar... com necessitem de vegades aquell/a que no hi es! M'agrada del que parles, i sobretot m'agrada el final del poema... m'agrada com gires de cop la finalitat de la lectura!

Gràcies, m'has portat alguns records!

s´ha de marxar, de vegades... travessar mars d´il-lusió plens d´interrogants... si l´aventura no surt bé... sempre es pot tornar a un bon port... i allí... protegit pel far i mil xarxes de pescadors... refer-se del somni fallat... amb un bon suquet de peix... ( ja no sé el què collons dic... aquest 2005 m´ha trnstornat je je je )
veig que has iniciat el 2005 amb força... es veu que el cava ha enbogit la teva imaginació i les 12 campanades t´han despertat encara més la teva xispa creadora...
( a veure si de tant en tant em fots algun 8... no em mereixo tants 10´s!!! )
gràcies pel teu comentari... el poema era trist i històric i no podia fer gaire conya!
una abraçada amic de l´ànima... som com dues gotes d´aigua de mar pujades a la proa, vent en popa i a tota merda...!
jovencell 2005... saluda a OH REI! sense ell les teves fulles de calendari semblarien pàgines necrològiques...!!!

es molt tendre i a la vegade sincer.
felicitats, m'agradat.