Ferro, formigó i grava.

Entre ferro, formigó i grava
descansa el coneixement enginyeril,
mentre la nostra joventut s'acaba
entre les pareds de la vida estudiantil.

Temple de la saviesa,
gegant prefabricat,
el temps s'esmuny depressa
en un entorn deshumanitzat.

Els dies passen entre classes i laboratoris
on anem ensopits i arrossegant els peus
talment com seguicis mortuoris.

Les presses arriben amb exàmens i treballs
i amb ells nervis, cremor d'estòmac
i la mala llet en nosaltres fa estralls.

Pretenen que aprenguem i ens formem
en un ambient fred i competitiu,
i nosaltres de cua en cua anem
esperant com zombies a que arribi l'estiu.

Cues per fotocopiar els apunts
de les classes a les que no hem anat,
cues al Bar a les hores en punt
per a poder demanar un trist tallat.

Entre les pareds glaçades de l'universitat,
passadissos i escales de metall
busquem l'escalfor de l'humanitat.

Només trobem l'amargant tristor
d'una joventut que s'escapa
entre grava, ferro i formigó.